CRISIS ECONOM IQUES I DE LES ALTRES

Cada vegada que sento parlar o llegeixo alguna cosa, referent als enfrentaments que a diari es donen entre els jueus i els seus veins arabs, es diguin palestins, iranians, egipcis o sirians, m´esgarrifo, i dic això, perque darrerament les amenaçes entre els uns i els altres son constants.

Els iranians acusen als jueus d´haber assessinat al cientific irania que estaba al carreg del desenvolupament nuclear del seu país, els països occidentals a través de la O.N.U., sancionen amb mesures econòmiques als iranians a fi d´aturar la posible fabricació d´armes nuclears, els iranians responen amb l´amenaça de tencar l´estret d´Ormuz, per on passa el 50% del petroli que s´extrau arreu del mon, sin aquest fet es produïs, els americans pèr la seva banda avisen que empendrien accions militars, i els jueus sembla ser que ja tenen tot el seu dispositiu militar a punt de solfa, només esperant l´ordre d´atacar l´Iran.

Encara recordo les crisis econòmiques que patiem en el curs dels anys seixanta setanta o vuitanta, sempre arribaven just en el moment en el que jueus i els arabs anaven a bofetades, els talls en el subministrament de petroli, el seu encariment, aixís com l´encariment de totes les materies primeres, disparaven les tasses d´inflació a uns nivells que obligaven als estats a pujar els interessos, i ja teniem la crisis montada, una crisi que era només això, una crisis econòmica.

En el moment present s´hans ha juntat la crisis econòmica amb una de financera, val mes no pensar el que passaria, perque repeteixo, esgarrifa només fer-ho, si qualsevol dia d´aquests, esclatés un conflicte militar al extrem orient.

Insisteixo en que val mes no pensar-hi, pero de totes maneres el que si hauriem de fer, es veure d´enllastir els nostres temes economics , si volem dir-ho aixís, de caire "domestic", i francament, resulta preocupant i a la vegada decevador, la sortida que el Govern central ha donat al mon del treball, amb això que ells en diuen "reforma laboral", francament ha estat una gran decepció, si tenint en compte la gravetat actual de la nostre situació laboral, no som capaços de posar entre tots una mica d´imaginació per fugir d´això tan facil que es passar de 45 dies a 33 dies, o vint, es igual d´indemnització i de donar a llum algun altre model de contractació, ja no se quants en tenim, penso que dificilment mai ho farem.

Aquí a Catalunya el Govern de la Generalitat, amb totes les seves limitacions, tant econòmiques com competencials, penso que esta fent el que pot fer i fins i tot el que s´ha de fer, tenim Consellers, com el Sr. Mascarell, que no en te prou en fer el que s´ha de fer, sino que tambe sap dir el que s´ha de dir, no sria la primera vegada que faig referència al gran moment que esta vivint la cultura catalana, a través de les seves lletres, el seu teatre i el seu cinema, però amb tot el sentiment del cor haig de dir, que l´altre dia veient per televisió la festa d´entrega dels premis Gaudí a mi tambe em queia l´anima en pena.

Josep Mª Carbonell i Vilaró