Amb el transcorre dels anys, arriba un moment en la que molta gent pensa que en aquesta vida ja ho ha fet tot, i que poques coses noves poden arribar, lo mes assenyat desde el meu punt de vista, es obliodar-se de l´edat i fer un analisi com mes acurat millor, de tot lo que has fet al llarg de la teva vida,a fi i efecte de no tornar a caure en els mateixos errors, perque en els errors, tots, un dia o altre i caiem, fet això després el que cal, es ser capaç de determinar en el moment present que es el que et veus en cor de fer i aprtir d´aquí fer-ho, endegar tants projectes com poguis i donar a llum com mes vivències millor.
Si la salut et respecta i es conserva la memòria, ja tens moltes coses per recordar, i això es un bon ajut per poder fer l´anàlisi anteriorment esmentat, per altre banda es nota en el teu tracte habitual amb la gent que t´envolta, que tothom t´escolta i es deixa aconsellar, et sents respectat, i tot això probablement es dona, perque també tothom comprèn que ja t´ha passat aquella edat on es facil caure en egoismes personals i excesives ambicions, la majoria de gent sap entendre que el que ofereixes es només generositat, potser perqué tu a la vegada el que també demanes es això, generositat.
Si algú llegeix habitualment els meus articles, es deu preguntar, com avui després de tant parlar, de política, d´economia, de crisis, dono aquest tomb i deixant de banda temes que ja han estat abastament tractats, i que potser sonen repetitius i superficials, m´endinso en el mon dels valors, de les vivències, del creure en la vida i de tot el que et pot oferir es tingui l´edat que es tingui.
Aquest canvi de "xip" que a través d´aquest article es pot notar, m´ha arribat ent el que faig sempre, cada dia sens falta, llegint el diari, fins i tot el suplement dominical que s un bon ajur perque no es faci massa llarg el cap de setmana, i just llegint un d´aquests suplements, vareig dedicar una bona estona, el vaig llegir fins i tot dues o tres vegades, un deliciós article que la Sra. Angeles Caso, enms va oferir aquest passat diumenge dia 22 de Gener del any de gracia 2.012.
Diu la Sra. Caso que ha arribat a un moment de la vida, on deixa totalment de banda, l´exit, els diners, el poder i els afalacs personals, on refusa una societat que només pensa en el seu benestar i es desenten del malestar dels altres i també a tots aquells indiferents que mai es posen en compromisos.
També diu i això es molt important, que la seva sort, es tenir un company, que potser no te res material per oferir, però que te un cap i un cor tan generosos, que li permeten a ella aprendre cada dia quelcom valuós.
Varen passar només tres dies, el dimecres, tot llegint el mateix diari de sempre, vareix posar atenció perque tambe la mereix, l´article d´un altre senyora, també com en el cas de la Sra. Caso senyores d´aquelles com es diu col.loquiament "d´armes tomar", la Joana Bonet, on fa referència de lo que ella en diu "l´edat de ferro"
Diu la Joana Bonet que mai l´esser humá, havia tingut una joventut tan llarga i una vellesa tran pròspera, i ens posa quatre o cinc exemples de persones centenàries, encara avui en dia no només actives, sinó genials, alliberats de les neurones de l´ansietat. Diu la Sr.a Bonet que espera impacient escoltar "old ideas" d´aquest jove de 78 anys, anomenat Leonard Cohen, d´una elegància inusual i que diu que sap molt be que la seva edat te molt que veure amb la seva llibertat actual.
Resumint i per acabar puc transmetre el sentiment que els articles d´aquestes dues grans profesionals em van inspirar, en primer lloc, el convenciment de que en aquest moment de la meva vida i ja am,b seixanta vuit anys, se el que vull fer, tambe se com ho haig de fer, i fins i tot lo mes important es que em veig en cor de fer-ho.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario