AGRAVIS COMPARATIUS

El que al meu entendre, popt fer mes mal en qualsevol tipus de relació que es pogui donar dins de la nostre societat, son els agravis comparatius.

Els pares, només que tinguin dos o tres fills, tant si son encara jovenets, com mes endevant quan ja son persones adultes, no poden tenir de cap de les maneres, un detall per un fill, que no poguin tenir per l´altre, perque aixòm inevitablement pot donar peu a tot tipus d´envejes i rancunies que es millor evitar, s´ha de fugir del recurs de pensar que si un fill es mes assenyat que l´altre fara un millor us del teu favor, tampoc cal evaluar, qui es mes mereixedor del teu detall, el que no facis per un, definitivament no ho pots fer per l´altre.

Quan els fills son petits, un o dos cops per setmana, els has de poprtar de vivita a casa dels avis, perque aquests poguin gaudir una bona estona dels nets, però compte, els nens no haurien d´anar mes sovint a casa dels avis d´una banda que a casa dels de l´altre, perque de ser aixís un dia o altre arribará el conflicte.

Si tens un petit negoci, amb dos o tres llocs de treball, es frequent que un dels treballadors et d4emani una millora del sou, i en moltes ocasions, tu et pots sentir procliu a acceptar els seu requeriment, però a la vegada, penses en el que diran els altres dos treballadors quan s´anassabentin, si no et queda mes remei que concedor l´aument del sou, has de buscar alguna solució que ho faci possible, i sigui aixís acceptat per els altres, un aument de categoria profesional o un increment de responsabilitats dins del negoci, però sobretot, sempre procurar que dingu es pogui sentir menystingut.

Tot aquest llarg preambul, el faig, perque en aquest país nostre en el que vivim i treballem, es donen un seguit d´agravis comparatius, que hauriem de mirar de reconduir. Ternim un Estat de les Autonomies, i dins del conjunt de comunitat n´hi a dues que disposen d´una autonomia fiscal, que els permet disposar d´uns nivells de renta per capita, molt per sobre dels que disposen altres comunitats que llogicament reclamen el mateix tracte, i que ho reclamen, perque tot i tenint una aportaciò econòmica de les mes importants dins del conjunt de l´Estat, veuen com any darrere any, els seu index de pobresa augmenten, aixís com el nombre de families que boregen els llindars d´aquesta pobresa, repeteixo, aquestes situacions no es poden donar, poden conduir a enfrentaments entre comunitats, o en algún cas entre aquestes i el mateix Govern Central.

 Recentment, hem viscut en el mon laboral, canvis en quan a la normativa per poder-se jubilar, estem passant paulatinament dels seixantacinc anys fins als seixantaset, mentrestant hi ha treballadors, que tenen la sort de treballar en Empreses d´una certa dimensió, que en molts casos assoleixen prejubilacions molt ben remunerades al voltant dels cinquanta cinc anys, n o pot ser que es donin aquestes situacions, desde tot punt injustes, la comparació pot fer molt de mal.

Si en una Empresa multinacional o també en el cas de Caixes o Bancs, es produeis com a coinsequència de la crisi una reducció de personal, després de moltes mobilitzacions i manifestacions, al final els Sindicats i la Patronal s´assenten a la taula i assoleixen uns acords que per lo general es compleixen i que en certa manera donen satisfacció a les demandes de l´obrer. Si aquesta mateixa situació es dona dins d´una Empresa, d´aquestes nostres, autoctones, de petites dimensions, en la majoria d´ocasions, el propietari ha de plegar perque ja no li queden recursos per poder seguir l´activitat, i els obrers no els quueda altre opció que refiar-se de les quatre engrunes que els poden arribar del fons de garantia laboral.
Els obrers, tots, independentment del tipus d´Empresa on es treballi, han de tenir sempre el mateix nivell de protecció social, en un país no poden haber-hi treballadors de primera i altres de segona, amb altres paraules, dingú es pot sentir priviligiat ni dingú es pot sentir menystingut.

Moltes d´aquestes situacions que es donen dins del mon laboral, dic moltes perque apart de les esmentades, s´han donen altres de semblants, quan es parla d´una reforma laboral, sembla que haurien de ser considerades, una reforma laboral es quelcom mes que canviar unes quantes disposicions, sino un conjunt de mesures que encara que poguin semblar de poca magnitud, poden contribuir a millorar les condicions de treball dels treballadors i de les mateixes Empreses