Sempre, i tots els dies de l´any, es la meva costum, comprar un diari barceloní, amb el que donada la qualitat dels seus continguts, ocupo un parell o tres d´hores cada dia.
Aquest passat cap de setmana, la meva condició d´avi, em va obligar a cuidar i a la vegada gaudir de la companya dels nets, ja que la meva filla i el seu marit es varen tenir que traslladar a un poble de comarques per assistir al casament d´uns amics.
Si a les meves obligacions d´avi , i afagim el fet de que tot el cap de setmana ha estat molt atapeit de fets importants sobretot esportius, el resultat es que no vareig disposar del temps que normalment necessito per poder atendre i assumir en profunditat els continguts del diari esmentat.
En consequència, arribat el diumenge i ja dins del capvespre, vareig posar sobre la taula, els diaris del divendres, dissabte i diumenge, amb l´intenció de llegir-los, tot i assumint que probablement aniria a dormir de matinada.
En el exemplar del divendres, el Sr. Sentis periodista emerit, ens feia arribar com tots els divendres, un interesant article, on feia esment de lo molt que trovaba a faltar, dins del marc politic actual de l´Estat, una força política de centre, lamentant que en el seu moment, la U.C.D. del Sr. Suarez no hagues tingut continuitat, jo afagiria si m´ho permet, que poc temps després, un altre temptativa similar del Sr. Suarez, el C.D.S. tampoc va cuallar, solapant-se en el seu moment, amb aquell projecte també de centre que en Miquel Roca, recolsat desde molts ambits i no només catalans, va tractar d´impulsar, i que tampoc va mereixer el suport de l´electorat.
Donada l´abscencia d´aquest partit de centre a ni vell d´Estat, ha estat sempre necesària la presencia de C.I.U. per desenvolupar en la seva condició de partit de centre català, aquest rol de partit frontisa, que en certs moment ha resultat ser tracendental i que tinc l´impresió, que molt aviat, fins i tot dins de l´actual llegislatura haurá de tornar a desenvolupar. Som molts Sr. Sentís, els que anyorem la pres ència d´aquest partit de centre, que un dia o altre segur que arribará.
Del exemplar del dissabte voldria fer referència al article del Sr. Lopez Burniol, persona que sempre fa de bon llegir i escoltar. El Sr. Lopez Burniol recorda a tots els catalans, que Catalunya será el que lls volguin que sigui, que ha arribat aquell critic moment on s´ha de donar "el do de pit" o de fer el "gall", avisa que pensem fredament si conve donar el pas a una independència que sempre ens ha costat de donar, que pensem que un Estat confederal presuposa relacions bilaterals, que altres també voldrien tenir i que ens conduiria un altre vegada al "cafe per a tothom".
El que es imporrtant tenir clar diu el Sr. Lopez Burniol es que la decisió dels catalans no pot ser una solució conjuntural, que te que tenir vocació de permanència, oferint un escenari estable per molts anys que faci posible els canvis estruturals necessaris.
El que potser passa en el moment que estrem vivint, es que son tants els problemes que la gent ha de superar i tantes les agunies que la població esta patint, que poques persones saben trovar el moment per pensar en canvis de model d´Estat, només que el President Mas i el seu equip de govern, pogués deixar definitivament resolt i de manera satisfactòria el Pacte Fiscal que haurem de negociar amb l´Estat, la majoria de ciutadans entre els que es compte aquest que escriu, pensaria que ja estem be tal com estem i que per molts anys.
Em quedava per llegir el diari del diumenge, v areiog arribar fins al article en el que el Sr. Juliana ens fa arribar el comentari de que a Madrid habia causat sensació la contundència de la policia catalana a l´hora de dur a terme l´operació de neteja i desallotjament dels indignats a la Plaça de Catalunya.
Desde Madrid sembla ser que l´opinió generalitzada es que el Conseller Felip Puig va voler enviar a tothom el missatge, de que Catalunya estaba governada per un partit d´ordre, i recordava el Sr. Juliana que l´any 1.936, el comisari d´ordre public de la Generalitat Republicana el Sr. Miquel Badia, persona sempre tendent a demostrar que "els tenia ben posats" va ser cosit a trets quan amb el seu germá baixaven en cotxe pel carrer Montaner. Arribat a aquest punt del article vareig notar que em pujaba una agror d´estomac que no emdeixava llegir, no em sentia comode i donat que ja era molt tard, vareig decidir plegar el diari i anar a dormir.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
martes, 31 de mayo de 2011
jueves, 19 de mayo de 2011
MEREIXEDORS DE RESPECTE
Definitivament, el comite disciplinari de l´Unió Europea de Futbol ha decidit no aplicar cap sanció al jugador del Barça Sergi Busquets i passar d´aquesta manera per alt, les denùncies del Real Madrid, per manca de proves que fossin mes concluients que les en el seu dia presentades.
Era presumible que aquest seria el final d´aquest contenciós, avui en dia, si no es que es doni una evidència molt clara, dificilment cap organisme esportiu i fins i tot jo diria, que cap estament representatiu dins de la nostre societat, s´atreveix a perdre el respecte ni al Barça ni a cap dels profesionals que el representen.
Lo dit anteriorment es el resultat d´una feina ben feta, jo diria que molt ben feta, que l´ha transportat a un seguit d´exits esportius, per`a la vegada, snse donar en cap cas l´imatge de prepotència que en molts casos acompanya al guanyador.
El fet de saber guanyar amb humilitat, respectant i valorant la feina de tot l´entorn, contrincants, arbits i reste de prfesionals que tenen que veure amb el mon del futbol ha transportat al Barça fins a una encomiable situació que dificilment es dona, la de mereixer el respecte de tothom..
A lo llarg de la vida, hi ha dues etapes, en las que per lo general, les persones son espontaneament respectades, en primer lloc i en el curs de la nostre infantesa, ens sentim no només respectats, sino que fins i tot protegits per la nostre condició d´infants, tot el que fem i diem, es compren i s´accepta, en molts casos fa gracia, sempre tenim la raó i dificilment sen´s nega tot lo que demanem.
La segomna etapa ens arriba ja passats els seixanta, aquest es un moment en el notes la sensació de que ets mes escoltat, dificilment et esnts contrariat i per lo general s´accepten els teus punts de vista, perqué això si, sempre arriben recolzats per la experiència que a lo llarg de la vida has anat assolint.
Entre aquestes dues etapes, el respecte si arriba, ja depen de com et vagin les coses, i de quin sigui el teu comportament anvers la gent que t´envolta, si assoleixes una bona posició social, i et converteixes en una persona benestant amb un bon nivell de vida, el vent sempre acostuma a bufar a favor teu, et surten amics per tot arreu i fins i tot la familia se sent orgullosa de tenir-te al seu costat, tot el que fas resulta trscendent i consegueix resso dins dels ambients en els que t´acostumes a moure.
Tampoc et sents envejat, en tot cas, es tracta d´una e nveja sana, que arriba acompanyada per l´admiració que desperta el teu exit, notes que s´obren totes les portes i que ets ben acceptat arreu on vagis.
Tots els que es troben en aquesta situació que acabo de descriure, només hi ha un parany en el que no poden caure, si volen conservar el respecte que per part dels altres tenen assolit, no es pot menysprear mai a dingú, tampoc es poden ferir els sentiments de cap altre persona, ni transgredir els limits de la vida privada de l´altre gent que ens envoltas, ja que si un dia caus en aquest parany, ña societat segur que de una manera o altre et passará la corresponent factura.
En el moment present, al Barça dingú li passa cap factura, tot al contrari, tothom al respecte, a Catalunya, a Espanya i fins i tot al extranger. En consequència, a tots els catalans, que tan vinculats ens sentim amb els colors blau-grana, ens hauria de resultar fàcil i fins a cert punt obligat, acceptar i seguir com a nostra, la norma de conducta d´aquest Barça, que com sempre repetim " Es mes que un club de futbol".
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Era presumible que aquest seria el final d´aquest contenciós, avui en dia, si no es que es doni una evidència molt clara, dificilment cap organisme esportiu i fins i tot jo diria, que cap estament representatiu dins de la nostre societat, s´atreveix a perdre el respecte ni al Barça ni a cap dels profesionals que el representen.
Lo dit anteriorment es el resultat d´una feina ben feta, jo diria que molt ben feta, que l´ha transportat a un seguit d´exits esportius, per`a la vegada, snse donar en cap cas l´imatge de prepotència que en molts casos acompanya al guanyador.
El fet de saber guanyar amb humilitat, respectant i valorant la feina de tot l´entorn, contrincants, arbits i reste de prfesionals que tenen que veure amb el mon del futbol ha transportat al Barça fins a una encomiable situació que dificilment es dona, la de mereixer el respecte de tothom..
A lo llarg de la vida, hi ha dues etapes, en las que per lo general, les persones son espontaneament respectades, en primer lloc i en el curs de la nostre infantesa, ens sentim no només respectats, sino que fins i tot protegits per la nostre condició d´infants, tot el que fem i diem, es compren i s´accepta, en molts casos fa gracia, sempre tenim la raó i dificilment sen´s nega tot lo que demanem.
La segomna etapa ens arriba ja passats els seixanta, aquest es un moment en el notes la sensació de que ets mes escoltat, dificilment et esnts contrariat i per lo general s´accepten els teus punts de vista, perqué això si, sempre arriben recolzats per la experiència que a lo llarg de la vida has anat assolint.
Entre aquestes dues etapes, el respecte si arriba, ja depen de com et vagin les coses, i de quin sigui el teu comportament anvers la gent que t´envolta, si assoleixes una bona posició social, i et converteixes en una persona benestant amb un bon nivell de vida, el vent sempre acostuma a bufar a favor teu, et surten amics per tot arreu i fins i tot la familia se sent orgullosa de tenir-te al seu costat, tot el que fas resulta trscendent i consegueix resso dins dels ambients en els que t´acostumes a moure.
Tampoc et sents envejat, en tot cas, es tracta d´una e nveja sana, que arriba acompanyada per l´admiració que desperta el teu exit, notes que s´obren totes les portes i que ets ben acceptat arreu on vagis.
Tots els que es troben en aquesta situació que acabo de descriure, només hi ha un parany en el que no poden caure, si volen conservar el respecte que per part dels altres tenen assolit, no es pot menysprear mai a dingú, tampoc es poden ferir els sentiments de cap altre persona, ni transgredir els limits de la vida privada de l´altre gent que ens envoltas, ja que si un dia caus en aquest parany, ña societat segur que de una manera o altre et passará la corresponent factura.
En el moment present, al Barça dingú li passa cap factura, tot al contrari, tothom al respecte, a Catalunya, a Espanya i fins i tot al extranger. En consequència, a tots els catalans, que tan vinculats ens sentim amb els colors blau-grana, ens hauria de resultar fàcil i fins a cert punt obligat, acceptar i seguir com a nostra, la norma de conducta d´aquest Barça, que com sempre repetim " Es mes que un club de futbol".
Josep Mª Carbonell i Vilaró
martes, 10 de mayo de 2011
JORNADA ELECTORAL
Els ciutadans que per la nostra situació personal, no vivim condicionats per gaires obligacions de tipus social o laboral, cada vegada que arriba una convocatòria electoral, per una banda es trenca la rutina habitual i per l´altre ens sentim encara que sigui només per un dia, actors o fins i tot protagonistes d´aquesta gran obra, que es diu democracia i en la que tots tenim el dret i fins a cert punt l´obligació de pàrticipar-hi.
Al dia d´avui quinze dies abans de la data electoral, a casa ja estem preparant l´agenda, el dia 22 de Maig no juga el Barça, la lliga ja estará guanyada, i per tant podrem disposar de les cinc hores que entre l´anada al Camp Nou, la duració del partit i la tornada, en condicions normals hem d´invertir per anar al futbol.
Per lo general quan no hi ha partit de futbol, aprofitem per passar el cap de setmana al poble, però donat que tot i que surt mes onerós, nosaltres estem empadronats a Barcelona, la ciutat on varem neixer, no només nosaltres sinó, els nostres fills, els nostres pares i els nostres avis, deixarem el viatge al poble per la seguent setmana i d´aquesta manera podrem exercir el dret al vot.
El diumenge dia 22 dta electoral, anirem a Missa de dotze, i després de saludar a uns quants coneguts del barri, tot passejant i sense presses, ens arribarem al col.legi electoral, les paperetes ja les portarem preparades dins del sobre, es una costum que tenim, no per salvaguardar el secret electoral, perque tots els veins que ens coneixen donat que jo anys enrere habia estat Regidor a l´Ajuntament del districte, saben quina es la nostre orientació política, sino perque un cop dins del col.legi tenim temps i ocasió per fer petar una estona la xerrada amb coneguts que com nosaltres van a votar, o be que estant complint tasques electorals per designació de la Junta electoral o com interventors dels seus partits.
Un cop a casa, dinar i després esperar que arribi el capvespre, per anar coneixent a trafvés de les cadenes de televisió les primeres aproximacions als resultats. la informació, entrevistes i col.loquis s´allarguen fins a la mitjanit, moment en que contents o decebuts segons quins hagin estat els resultats, donem per acabada la nostre jornada electoral.
El regim de llibertats que en el moment present estem gaudint, s´ha de viure amb intensitat, si voleu desde diferents vesants, però una d´elles, potser la mes important, es a través del nostre vot, que pot ser d´un signe o d´un altre o fins i tot nul, per que el que cal es que sigui introduit dins de l´urne disposada a l´efecte.
Esperem tots plegats que es doni una important pàrticipació, dins d´un clima de bona convivència i bona ciutadania i desitjar que per molts anys poguem seguir disfrutant d´aquest regim de llibartats.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Al dia d´avui quinze dies abans de la data electoral, a casa ja estem preparant l´agenda, el dia 22 de Maig no juga el Barça, la lliga ja estará guanyada, i per tant podrem disposar de les cinc hores que entre l´anada al Camp Nou, la duració del partit i la tornada, en condicions normals hem d´invertir per anar al futbol.
Per lo general quan no hi ha partit de futbol, aprofitem per passar el cap de setmana al poble, però donat que tot i que surt mes onerós, nosaltres estem empadronats a Barcelona, la ciutat on varem neixer, no només nosaltres sinó, els nostres fills, els nostres pares i els nostres avis, deixarem el viatge al poble per la seguent setmana i d´aquesta manera podrem exercir el dret al vot.
El diumenge dia 22 dta electoral, anirem a Missa de dotze, i després de saludar a uns quants coneguts del barri, tot passejant i sense presses, ens arribarem al col.legi electoral, les paperetes ja les portarem preparades dins del sobre, es una costum que tenim, no per salvaguardar el secret electoral, perque tots els veins que ens coneixen donat que jo anys enrere habia estat Regidor a l´Ajuntament del districte, saben quina es la nostre orientació política, sino perque un cop dins del col.legi tenim temps i ocasió per fer petar una estona la xerrada amb coneguts que com nosaltres van a votar, o be que estant complint tasques electorals per designació de la Junta electoral o com interventors dels seus partits.
Un cop a casa, dinar i després esperar que arribi el capvespre, per anar coneixent a trafvés de les cadenes de televisió les primeres aproximacions als resultats. la informació, entrevistes i col.loquis s´allarguen fins a la mitjanit, moment en que contents o decebuts segons quins hagin estat els resultats, donem per acabada la nostre jornada electoral.
El regim de llibertats que en el moment present estem gaudint, s´ha de viure amb intensitat, si voleu desde diferents vesants, però una d´elles, potser la mes important, es a través del nostre vot, que pot ser d´un signe o d´un altre o fins i tot nul, per que el que cal es que sigui introduit dins de l´urne disposada a l´efecte.
Esperem tots plegats que es doni una important pàrticipació, dins d´un clima de bona convivència i bona ciutadania i desitjar que per molts anys poguem seguir disfrutant d´aquest regim de llibartats.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)