LA PICARESCA

La tant anomenada picaresca espanyola, está sempre aquí, entyre nosaltres, no podem evitar-ho, es la nostre manera de ser, i es dona a tots els nivells, desde l´ultim esglaó del mon obrer, fins al capdemunt de la banca, de les finances, i perque no dir-ho, fins i tot de la política.

Aquests darrers dies, un cop aprobada la recent "reforma laboral", tothom parla del mateix, sents comentaris de tots tipus, i tot girant malauradament al voltant de l´esgarrifosa xifra dels cinc mil.lions d´aturats.

També tothom, fins i tot el mateix govern, compren i aixís ho diu, que aquesta reforma, com qualsevol altre que s´hagués aprobat, no donará per ella mateixa, solució a la present tassa d´atur, som molts els que pensem, que la reforma, hauria d´haber arribat acompanyada d´un conjunt de mesures de xoc, que podessin donar inmediatesa, a la resolució d´aquest gran maldecap que tenim els espanyols.

De sempre s´ha pensat i repetit, que una de les causes que podien contribuir a la deshorbitada tassa d´atur, es el tractament que donem al subsidi que perceben els treballadors aturats, l´origen del problema evidentment es la feblesa de l´activitat econòmica que en aquests moments tots els paisos patim, però donat que acabem d´aprobar una reforma laboral, a la que se li ha donat llum, amb l´intenció de que les empreses espanyoles, poguin fer front en millors condicions a situacions com la present, sembla que hagués estat assenyat, prestar atenció a la normativa actual en lo referent al subsidi d´atur, tot pensant en aquell paquet de mesures de xoc que abans esmentavem.

Al obrer espanyol, quan malauradamen es trova aturat, l´informem de que durant dos anys i fins quew trova un altre ocupació te dret a cobrar el corresponent subsidi d´atur, l´Administració per la seva banda, si disposa d´alguna plaça vacant li ho fará sabé i a la vegada posará a la seva disposició, serveis de formació i reciclatge personal, per que li sigui mes facil, trovar i adaptar-se a una nova ocupació.

No es pot generalitzar, i en molts casos, la persona afectada, d´inmediat posa fil a l´agulla, i m ira de poder entrar novament dins del  mon del treball, fins i tot sense considerar, si aquesta posible nova ocupació, es mes bona o mes dolenta que la que sempre habia tingut, i també sense parar massa atenció n i en el sou, ni en els horaris,  ni en la localització, lo important es treballr.
Pero de la mateixa manera hem de considerar el fet de que una part important dels obrers afectats per l´atur, poden caure i cauen, en el mon de la picaresca, sel´s fa francament dificil, renunciar als dos anys d´un subsidi, que per ells no es un ajut, sino un dret, i prenen la decisió de gaudir d´aquest benefici fins el ultim dia, a l´Estat no se li ha de regalar res, sents que diuen, obviant que l´Estat ho som tots, però aquesta es la realitat de lo que esta passant, som aixís i no podem fer-hi res.

Dit lo anterior, no vull dir que tots els afectats, que perceben el subsidi durant els dos anys reglamentaris, es quedin a casa o es passin tot el matí dins del bar jugant a cartes, això no, per regla general l´espanyol en edat de treballar això no ho fa, ganduls no ho som, sempre van sortint feinetes, dins de la tant esmentada economia submergida, que ajuden a anar fent, i un cop transcorreguts els dos anys, que son llargs, alguna d´aquestes feinetes que deiem, es pot convertir en solució permanent de futur.

Per lluitar contra aquesta picaresca, hi ha qui recomana, reforçar els nivells d´inspecció, també hi ha qui pensa, que si la duració del temps de subsidi no fos tan llarga, l´aturat posaría mes interés en espabilar-se per trovar un nou lloc de treball, fins i tot he llegit, qui aconsella que els aturats facin feines comunitàries de manera gratuita, com per posar un exemple, la neteja dels boscos, quan l´Administració no sap trovar el tractament adequat, desde el carrer tothom si veu en cor a l´hora de trovar solucions.

Es evident que al devant de una situació de frau, l´inspecció convé que actui, però a la vegada també conve trovar altres procediments, que hi son, a fi i efecte d´an imar al treballador a buscar i acceptar un altra ocupació, enc ara que aquesta no compleixi amb les seves expectatives, ni les profesionals, ni les que tenen que veure amb el salari, o amb la localització, tot això insisteixo, dins d´un conjunt de mesuresde xoc, que complementin la "reforma laboral", que tal com ha quedat, no compleix amb les expectatives que habia generat, potser també es veritat, perqué s´ha presentat amb masses urgències, i aquest era un moment en el que calia, escoltar a tothom, sense pauses però tampoc amb excessives presses.

Acabo de dir que convenia escoltar a tothom, per lo que sembla el Partit Socialista, ja veu en alguns termes de proposta del Govern indicis de insonstitucionalitat, alguns juristes he llegit que diuen, que tal com queda la llei, la tasque judicial será complexa i que el paper dels jutges que hauran en molts casos de filar molt prim, será determinant, esperarem a veure com queda la proposta després del tramit parlamentari, de totes maneres i siguin quins siguin els resultats del debat parlamentari, tothom ja es pot fer carreg, de que el ordenamnet laboral que ens quedará será allo que diuen "mas de lo mismo", el mateix "pastel", però això si, cada vegada mes gros.

Lamentaria que els que em llegeixin, pensessin que soc un eixelebrat, no ho soc,el tema laboral l´he viscut i l´he patit, en el curs dels meus quaranta anys de vida empresarial, jo amb franquesa el que faria, es procurar-me una bona escombra, d´aquelles amb el pel ben gruixut, fer una bona escombrada i començar altre vegada desde zero.

Acabaré recordant allo que el diputat Sr. Tardá, en alguna ocasió ha dit en el Congrés, "Senyors, ho sento però algú tenia que dir-ho".

Josep Mª Carbonell i Vilaró