En el curso del pàsado fin de semana, tuve ocasión de leer un artículo, a través delo cual el comentarista se mostraba irritado y según el hasta asqueado por la situación actual de nuestro país, yo diria que el comentarista en cuestión lo que en realidad quiere decir, es que siente una profunda decepción y esta es una sensación que muchos notamos, acerca de la forma en la que transcurre, la actuación de la política española en general, en el presente momento.
Los que ya tenemos una edad y que vivimos con toda la plenitud, la etapa de la dictadura, recuierdo que sentíamos en general una cierta inquietud por el futuro del país a la muerte del dictador, pero la realidad es que a su muerte, se generó una corriente de optimismo, auspiciada por la actuación de los responsables políticos de aquel momento.
No solo se puso fin a todo el aparato franquista, sino que a través de referendum, se dió luz verde a un nuevo modelo de Estado y a una nueva Constitución, se descentralizó toda la administración, acercándola al ciudadano a través del nuevo Estado de las Autonomias y con todo ello, la riqueza y el bienestar, llegaron durante muchos años, a todos los rincones de España.
Entramos en la OTAN también a través de referendum, se entró en el llamado Mercado Común Europeo, después de una muy buena negociación, que resulto francamente favorable para con los intereses españoles, y así llegamos al periodo de gobierno del Presidente Aznar, en el curso del cual, el país se preparó para la en trada en la moneda unica, el Euro,lo cual se hizo cumpliendo escrupulosamente con las disposiciones del tratado de Mastrich, España entró en la moneda unica con los deberfes muy bien hechos, mucho mejor que otros paises de nuestro entorno, que en la actualidad pretenden mostrarnos cual es el camino a seguir.
Aquí en este punto de la reciente historia sze acababen los grandes retos, ya solo hacia falta saber hacer lo mas facil, gobernar el dia a dia del país, y esto lamentablemente los responsables políticos del momento noi lo han sabido hacer, porqué sinó, com o juzgar la actuación de las autoridades monetarias y de los ministerios de economia que no supieron detectar el peligro de la burbuja inmobiliaria que se estaba gestando, y porqué estos mismos responsables, no supieron, en los inicios de la crisis poner en marcha las actuaciones necesarias, an ticipándose así a los devastadores efectos que todavia hoy estamos sufriendo.
Resulta francamente paradójico que algunos sectores de las fuerzas políticas que en el curso de los últimos ocho años, propiciaron la presenta situación, ahora se tomen la libertad, de recomendar y casi exigir a S.M. el Rey, que pida públicas disculpas al pueblo español, y no solo esto, sino que en algunos casos le piden que abdique, por el simple y anecdótico hecho de haber tomado parte en una caceria de elefantes, invitado por un empresario extranjero con el que parece que de antiguo hay una buena relación comercial.
En el curso de estos ultimos años y dentro de la política española, se han notado muchas dosis de ineptitud, se han notado excesivos y frecuentes casos de corrupción, pero ahora se nos añade un aspecto, no se si mas o menos grave pero que ahí está, muchas dosis de desfachatez.
Que lástima, que gran decepción.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jueves, 19 de abril de 2012
jueves, 12 de abril de 2012
RECONS DE BARCELONA
Quan arriba la Setmana Santa, la millor manera de descansar es quedar-se a casa, a Barcelona, sense obligacions profesionals ni familiars de cap tipus, i això es el que varem decidir fer la meva senyora i jo aquest any. Tampoc es tracta de tencar-se a casa, sense sortir de la nostre ciutat, sempre troves coses per veure, moltes d´elles que fins i tot sembla mentira que encara no hagis pogut trovar un moment per poder-les disfrutar.
Era el passat dissabte quan al voltant del migdia, pujavem al metro que ens va portar sense ni tenir que sortir al carrer, al centre comercial Les Arenes de la plaça Espanya, tot i que ja fa temps que va ser inaugurat, encara no habiem tingut ocasió de visitar-lo i francament varem quedar impresionats, es de agrair que en els temps que vivim aparegui iniciativa p`rivada que endagui projectes d´aquesta magnitud i sobretot ben fets, emprant una arquitectura moderna i agrradable a la vista i un cop hi ets presentant una molt bona oferta comercial, les millors i mes anomenades firmes tenen presencia en aquest recinte.
Després de visitar tota l´instal.lació i ja sent hora de fer-ho, varem escollir un bon restaurant ja que també se t´ofereix una molt bona oferta gastronòmica, amb moltes especialitats de cuina i de diferents paisos.Desde la cúpula on es troven la majoria de restaurants, es por disfrutar d´una marevellosa panoràmica de tota la montanya de Montjuich, el Palau Nacional, les fonts del mestre Buigues, les columnes d´en Puig i Cadafalch, i tota l´avinguda de la Reina Maria Cristina fins a la plaça d´Espanya, varem deixar per el proper estiu, una visita de nit per poder gaudir del mateix paissatge, amb les llums de les fonts enceses i el Palau Nacional il.luminat, adivino que ha de resultar una visió, especialment atractiva..
Després de dinar varem entrar a unna de les sales de cinema, emsembla recordar que n´hi han dotze, oferint les darreres novetats, varem escollir una comedia alegre i desenfadada per poder riure una bona estona, perque per plorar i veure angunies, avui en dia no cal anar al cinema, només cal sortir al carrer. Per cert vull esmentar que dins de la darrera part de la película, l´acció dels protagonistes es desenvolupa a la ciutat de "Las Vegas", la pelkícula ens mostra uns xetensa panoràmica de les seves llargues avingudes aixís com dels edificis que les envolten, adornats al meu entendre per una exigerada il.luminació, tots els carrers amb una activitat frenètica i tot s´ha de dir dins d´una atmòsfera execisavemnt frivola, resumint no massa aconsellable per anar-ho a visitar amb els fills i els nets, ecidentment no es un Por Aventura ni un Euro Disney, es un altre cosa.
Francament el que vaig poder veure d´aquestes "Las Vegas" dels Estats Units, s´hem fa dificil traslladar-ho al Prat de Llobregat o a Viladecans, en els moments que estem vivint, tots sabem que hem de procurar subsistir de la millor maners que es pogui, son moltes les famílies que al devant de la crisi han hagut de tencar el seu negoci, o que s´han quedat al atur, i que arribant en aquest punt, no queda altre solució, que vendre propietats o qualsevol tipus d´altres bens per poder aixís subsistir, propietats i bens que en molts casos porten al darrere molta història i molts records,però la vida segueix, s´ha de ser optimista i pensar que pot arribar un dia proper, en el que es pogui recuperar, tot lo que en aquest moment donat s´hagi pogut perdre.
El que no es pot fer mai es vendre´s l´anima , perque els que se la venen, es poden trovar de pet dins de l´infern, i aquest lloc, l´infern es un lloc en el que, qui hi cau, per regla general, li costa molt de sortir-ne, per la majoria es molt dificil aconseguir-ho.
Jo sincerament, aconsellaria als nostres governants, als de Catalunya però també als de Madrid, que si be poden cedir o vendre proipietats ben situades, el que haurien de fer, de cap de les maneres, es vendre´s l´anima, perque repeteixo dins de l´infern es facil caure-hi, però molt dificil sortir-ne.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Era el passat dissabte quan al voltant del migdia, pujavem al metro que ens va portar sense ni tenir que sortir al carrer, al centre comercial Les Arenes de la plaça Espanya, tot i que ja fa temps que va ser inaugurat, encara no habiem tingut ocasió de visitar-lo i francament varem quedar impresionats, es de agrair que en els temps que vivim aparegui iniciativa p`rivada que endagui projectes d´aquesta magnitud i sobretot ben fets, emprant una arquitectura moderna i agrradable a la vista i un cop hi ets presentant una molt bona oferta comercial, les millors i mes anomenades firmes tenen presencia en aquest recinte.
Després de visitar tota l´instal.lació i ja sent hora de fer-ho, varem escollir un bon restaurant ja que també se t´ofereix una molt bona oferta gastronòmica, amb moltes especialitats de cuina i de diferents paisos.Desde la cúpula on es troven la majoria de restaurants, es por disfrutar d´una marevellosa panoràmica de tota la montanya de Montjuich, el Palau Nacional, les fonts del mestre Buigues, les columnes d´en Puig i Cadafalch, i tota l´avinguda de la Reina Maria Cristina fins a la plaça d´Espanya, varem deixar per el proper estiu, una visita de nit per poder gaudir del mateix paissatge, amb les llums de les fonts enceses i el Palau Nacional il.luminat, adivino que ha de resultar una visió, especialment atractiva..
Després de dinar varem entrar a unna de les sales de cinema, emsembla recordar que n´hi han dotze, oferint les darreres novetats, varem escollir una comedia alegre i desenfadada per poder riure una bona estona, perque per plorar i veure angunies, avui en dia no cal anar al cinema, només cal sortir al carrer. Per cert vull esmentar que dins de la darrera part de la película, l´acció dels protagonistes es desenvolupa a la ciutat de "Las Vegas", la pelkícula ens mostra uns xetensa panoràmica de les seves llargues avingudes aixís com dels edificis que les envolten, adornats al meu entendre per una exigerada il.luminació, tots els carrers amb una activitat frenètica i tot s´ha de dir dins d´una atmòsfera execisavemnt frivola, resumint no massa aconsellable per anar-ho a visitar amb els fills i els nets, ecidentment no es un Por Aventura ni un Euro Disney, es un altre cosa.
Francament el que vaig poder veure d´aquestes "Las Vegas" dels Estats Units, s´hem fa dificil traslladar-ho al Prat de Llobregat o a Viladecans, en els moments que estem vivint, tots sabem que hem de procurar subsistir de la millor maners que es pogui, son moltes les famílies que al devant de la crisi han hagut de tencar el seu negoci, o que s´han quedat al atur, i que arribant en aquest punt, no queda altre solució, que vendre propietats o qualsevol tipus d´altres bens per poder aixís subsistir, propietats i bens que en molts casos porten al darrere molta història i molts records,però la vida segueix, s´ha de ser optimista i pensar que pot arribar un dia proper, en el que es pogui recuperar, tot lo que en aquest moment donat s´hagi pogut perdre.
El que no es pot fer mai es vendre´s l´anima , perque els que se la venen, es poden trovar de pet dins de l´infern, i aquest lloc, l´infern es un lloc en el que, qui hi cau, per regla general, li costa molt de sortir-ne, per la majoria es molt dificil aconseguir-ho.
Jo sincerament, aconsellaria als nostres governants, als de Catalunya però també als de Madrid, que si be poden cedir o vendre proipietats ben situades, el que haurien de fer, de cap de les maneres, es vendre´s l´anima, perque repeteixo dins de l´infern es facil caure-hi, però molt dificil sortir-ne.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)