Després de tot lo llegit per uns i escoltat per molts altres, en referència al recent congrés de Convergència, jo diria que ha quedat ben definit, quin es en el moment present l´objectiu prioritari, el Pacte Fiscal.
Al respecte de lo dit anteriorment, voldria una vegada mes, fer arribar un missatge que penso cal tenir-lo present, es pot ser independentista sense tenir que ser separatiste.
No fa massa temps, no se si era llegint un article o escoltant ina de les xerrades quie diariament la periodista Pilar Rahola te, amb el també periodista Josep Cuní, la Pilar recordaba una conversa que en la seva època de diputada a Madrid habia tingut amb el politic basc Sr. Anasagasti, enla que parlant d´aquets temes,el politic basc li habia dit, nosaltres els vascos ja fa temps que ho som d´independents, aquest objectiu ja l´hem superat.
Efectivament, un poble, una familia o una persona, es poden sentir independents, quan poden disposar lliurament de la seva riquesa propia, sense tenir que demanar res a dingú, ni tenir tampoc que mantenir a dingú, es per això que el Sr. Anasagasti ja se sent independent.
Tampoc fa massa temps, ja vareig comentar,la conversa mantinguda per el Sr. Puigcercós també amb el Sr. Cuní, en la que suposo que sense pretensió de fer-ho, ens feia arribar la seva lliçó magistral, deia que es podia ser independentista sense ser separatista.
Si estem tots convençuts de quie el nostre objectiu es deisar d´una vegada satisfactoriament resolta la nostre financiació autonòmica,una financiació que ens permeti recaptar i distribuir els nostres impostos, com per altre banda ja fan altres comunitas espanyoles, hem de centrar-nos en aquest objectiu, que un cop assolit penso deixarà definitivament cumplimentats, els nostres requeriments en materia econòmica i podrem concentrar els nostres esforços, en governar el dia a dia, conduint endevant i amb ma ferme el nostre veixell, aquest veixell en el que com deia el President Mas hi han de tenir cabuda tots els catalans, independentement de quins siguin els seus origens, la seva ideologia, i la seva posició social dins de la nostre societat.
El nacionalisme català per altre banda ha de comprendre, que no es operatiu ni factible, esmerzar les nostres forçes, negociant a Madrid el Pacte Fiscal, mentres desde Catalunya es segueixen escoltant veus demanant un Estat propi dins de l´Unió Europea, si es segueix donant aquest fet, les nostres negociacions amb el Govern central seran dificilment factibles.
Perque aquesta vegada no procurem entre tots fer les coses de manera coherent, espero que al final ho aconseguirem,perque Catalunya mereix que sigui aixís.
Vareig trobar lamentables les manifestacions del Lekandari basc, questionant la conveniència de que Catalunya tingués un sistema de financiació similaral del País Basc,perque segons ell posaria en perill l´equilibri economic de tot l´Estat, val mes oblidar-ho i no parlar-ne mes, ja que seria molt trist que tot aquest procés ens portés a un enfrentement entre pobles germans com el basc i el català, que sempre han tingut objectius i sentiments comuns i lligams entranyables.
Comprenc i accepto el punt de vista del Sr. De Guindos, quan diu que en aquest moment lo important es crear ocupació i sortir de la crisi, que mentrestant no es por parlar de Pacte Fiscal, però tamb´çe ha de comprendre, que aquest pacte Fiscal no serà cosa dún parell de mesos, que serà una negociació llarga i complexa, que dins d´una reforma en profunditat de tot l´Estat de les Autonomies ens pogui portar d´aquí a un parell d´anys quan s´hagi de renovar el actual finançament ha poder prendre decisions al respecte, es per això que desde el moment present, el que cal i esperem els catalans, es veure per part del Govern Central, voluntat política per endegar unes negociacions que dingú espera quedin resoltes en cosa d´un parell de mesos, no vindrà d´un any ni de dos anys, el qu si cal, repeteixo, es donar mostres de voluntad política per fer-ho.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
miércoles, 28 de marzo de 2012
martes, 20 de marzo de 2012
PRIORITATS
Un cop aprobat en el Parlament de Madrid el nou projecte de reforma laboral, ara que ja han transcorregut uns dies i ja amb el cap mes fret, penso que es el moment de fer una mica de resum, i de narcar-nos a partir d´aquest moment, quins son els objectius prioritaris en els que hem de pensar, tant els politics, com els periodistes, els tertulians i tota la gent que d´una manera o altre, se sent compromesa, en els esdeveniments del nostre mon politic i social.
Tot el nostre ordenament laboral, insisteixo i acabo dient, lo ja esmentat en anterior ocasió, es un "pastel
Un cop aprobat al Parlament de Madrid, el nou projecte de reforma laboral, ara que ja han transcorregut uns dies i amb el cap mes fret, penso que es el moment de fer una mica de resum i de marcar-nos els objectius proritaris, en els que a partir d´aquest moment, hem de pensar, tant els politics, com els periodistes, tertulians i tota la gent que d´una manera o altre, se sent compromesa amb els esdeveniments que ofereix, el nostre mon politic i social.
Tot el nostre ordenament laboral, insisteixo i acabo dient lo ja esmentat en anterior ocasió, es un "pastel", que fa mes de trenta anys que el tenim sobre la taula del menjador, i de quan en quan al veure que agafa mal color i fins i tot fa una mica d´olor, i posem una ma de mantega, un altre de xocolata, i aixñis d´aquesta manera presenta un millor aspecte, per compte perqué segueix sent el mateix pastel, això si, cada vegada mes gros i quan el tastem també cada vegada fa de mes mal pair.
En el curs de la present semana, un soci del bufet d´en Miquel Roca, deia que l´Estatut dels Treballadors, avui en dia es ja un vestit molt vell, apedaçat en excés, em sembla recordar que parlaba de cinquanta vuit pedaçades, que cada vegada es fan mes dificil d´aplicar, i acababa dient, que potser si que ja ha arribat el moment de fer-nos un vestit nou, els dos exemples esmentats ens porten al meix final, agafar l´escombra i començar altre vegada desde zero.
Dit això prometoi que ja no en parlaré mes, tenim una força política, que per la voluntad de tot el poble espanyol, ha guanyat les eleccions de manera abrumadora, en consequència sembla ser que compte amb la confiança de tots els electors, i a partir d´aquí, el que es obligat fer, es donar a aquesta força política, confiança i temps sufucients perque poguin treballar, sense posar entrebancs, que fora del joc parlamentari, dificultin la seva tasca.
Un cop resolt be o malament el tema laboral, jo diria que els catalans, no hauriem de tenir res mes al cap que el futur pacte fiscal, ja que la present situació financerament parlant, es insostenible.
Al respècte i desde fora de Catalunya, ja es començen a escoltar opinions, que fan preveure les dificulktats que haurem de superar, he llegit en el diari que tinc el mal vici de comprar cada dia, que el Ministre Montoro ja ha dit que les xifres del deficit fiscal que ell contemple no son les de la Generalitat Catalana, i recorda alló tant escoltat desde molt enrere, en quan a que els impostos, els pagan els citadans però reverteixen en els territoris, no se ben be el que vol dir, però ho suposo, i es per això que tothom ha de tenir ben clar, que a Catalunya avui en dia, i vivim set mil.lions de catalans, tots catalans, uns parlant català, altres parlant castellà, alguns d´ells molt vinculats amb el fet Espanya, altres simplement vinculats, i cada vegada mes gent a la que cal fer entendre que Espanya ens vol al seu costat.
També he llegit al expresident d´Extremadura dir, que cada comunitat ha de pagar els impostos d´acord amb lo que realment es disposa, i el Estat revertir-los també d´acord amb les necessitats de cada Comunitat.
Es de manera facil, poder comprobar lo que es disposa, però en quan a les necessitats, ja es mes facil estirar-les o arronçar-les, segons la conveniència del que n omés mira per els seus interessos, ja que he parlat d´Extremadura, voldria recordar unes paraules que li vareig llegir al President Rodriguez Ibarra, quan ja no era President, en les que deia, que en els ultims trenta anys, s´habia produit una transferència de capitals, desde Catalunya cap a altres comunitats, a fi i efecte d´equilibrar el nivell de benestar de els uns i els altrtes, pñerò potser ara ja habia arribat el moment d´iniciar un procés a l´inversa, a fi i efecte de que Catalunya, recuperés les forçes necesàries. per seguir sent el motor economic que sempre habia estat.
Es evident que les converses per assolir el Pacte Fiscal serán dificils i que requerirán per part d´uns i altres, molta voluntad política per fer arribar el projecte a bon port.
En el calcul de les balances fiscals, es poden produir variacions, segons qui faci l´estudi i segons el metode emprat i els criteris de les parts negociadores, però el que es indamisible, es que desde Catalunya mateix, hi hagi una formació política força representativa, que questioni el deficit fiscal que la Generalitat estableix en uns setze mil mil.lions d´Euros, potant-los segons ells a una xifra de setcents mil.lions, això francament dona de pensar, que no es tracta d´una diferència de criteris, sino molt al contrari, de posar pals a les rodes, a un projecte que tots els catalans necessitem dur a terme com el pa que mengem, per favor deixem-nos de partidismes, d´electoralismes, i per lo que fa respecte al Pacte Fiscal, desde Catalunya pensem en el país i en la sva gent.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
2
Tot el nostre ordenament laboral, insisteixo i acabo dient, lo ja esmentat en anterior ocasió, es un "pastel
Un cop aprobat al Parlament de Madrid, el nou projecte de reforma laboral, ara que ja han transcorregut uns dies i amb el cap mes fret, penso que es el moment de fer una mica de resum i de marcar-nos els objectius proritaris, en els que a partir d´aquest moment, hem de pensar, tant els politics, com els periodistes, tertulians i tota la gent que d´una manera o altre, se sent compromesa amb els esdeveniments que ofereix, el nostre mon politic i social.
Tot el nostre ordenament laboral, insisteixo i acabo dient lo ja esmentat en anterior ocasió, es un "pastel", que fa mes de trenta anys que el tenim sobre la taula del menjador, i de quan en quan al veure que agafa mal color i fins i tot fa una mica d´olor, i posem una ma de mantega, un altre de xocolata, i aixñis d´aquesta manera presenta un millor aspecte, per compte perqué segueix sent el mateix pastel, això si, cada vegada mes gros i quan el tastem també cada vegada fa de mes mal pair.
En el curs de la present semana, un soci del bufet d´en Miquel Roca, deia que l´Estatut dels Treballadors, avui en dia es ja un vestit molt vell, apedaçat en excés, em sembla recordar que parlaba de cinquanta vuit pedaçades, que cada vegada es fan mes dificil d´aplicar, i acababa dient, que potser si que ja ha arribat el moment de fer-nos un vestit nou, els dos exemples esmentats ens porten al meix final, agafar l´escombra i començar altre vegada desde zero.
Dit això prometoi que ja no en parlaré mes, tenim una força política, que per la voluntad de tot el poble espanyol, ha guanyat les eleccions de manera abrumadora, en consequència sembla ser que compte amb la confiança de tots els electors, i a partir d´aquí, el que es obligat fer, es donar a aquesta força política, confiança i temps sufucients perque poguin treballar, sense posar entrebancs, que fora del joc parlamentari, dificultin la seva tasca.
Un cop resolt be o malament el tema laboral, jo diria que els catalans, no hauriem de tenir res mes al cap que el futur pacte fiscal, ja que la present situació financerament parlant, es insostenible.
Al respècte i desde fora de Catalunya, ja es començen a escoltar opinions, que fan preveure les dificulktats que haurem de superar, he llegit en el diari que tinc el mal vici de comprar cada dia, que el Ministre Montoro ja ha dit que les xifres del deficit fiscal que ell contemple no son les de la Generalitat Catalana, i recorda alló tant escoltat desde molt enrere, en quan a que els impostos, els pagan els citadans però reverteixen en els territoris, no se ben be el que vol dir, però ho suposo, i es per això que tothom ha de tenir ben clar, que a Catalunya avui en dia, i vivim set mil.lions de catalans, tots catalans, uns parlant català, altres parlant castellà, alguns d´ells molt vinculats amb el fet Espanya, altres simplement vinculats, i cada vegada mes gent a la que cal fer entendre que Espanya ens vol al seu costat.
També he llegit al expresident d´Extremadura dir, que cada comunitat ha de pagar els impostos d´acord amb lo que realment es disposa, i el Estat revertir-los també d´acord amb les necessitats de cada Comunitat.
Es de manera facil, poder comprobar lo que es disposa, però en quan a les necessitats, ja es mes facil estirar-les o arronçar-les, segons la conveniència del que n omés mira per els seus interessos, ja que he parlat d´Extremadura, voldria recordar unes paraules que li vareig llegir al President Rodriguez Ibarra, quan ja no era President, en les que deia, que en els ultims trenta anys, s´habia produit una transferència de capitals, desde Catalunya cap a altres comunitats, a fi i efecte d´equilibrar el nivell de benestar de els uns i els altrtes, pñerò potser ara ja habia arribat el moment d´iniciar un procés a l´inversa, a fi i efecte de que Catalunya, recuperés les forçes necesàries. per seguir sent el motor economic que sempre habia estat.
Es evident que les converses per assolir el Pacte Fiscal serán dificils i que requerirán per part d´uns i altres, molta voluntad política per fer arribar el projecte a bon port.
En el calcul de les balances fiscals, es poden produir variacions, segons qui faci l´estudi i segons el metode emprat i els criteris de les parts negociadores, però el que es indamisible, es que desde Catalunya mateix, hi hagi una formació política força representativa, que questioni el deficit fiscal que la Generalitat estableix en uns setze mil mil.lions d´Euros, potant-los segons ells a una xifra de setcents mil.lions, això francament dona de pensar, que no es tracta d´una diferència de criteris, sino molt al contrari, de posar pals a les rodes, a un projecte que tots els catalans necessitem dur a terme com el pa que mengem, per favor deixem-nos de partidismes, d´electoralismes, i per lo que fa respecte al Pacte Fiscal, desde Catalunya pensem en el país i en la sva gent.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
2
sábado, 10 de marzo de 2012
QUI SEMBRA TRONS RECULL TEMPESTES
Recent aprobat el nou ordenament laboral, havent merescut el passat dijous, tal com era previst, el vist i plau de la cambra baixa, donada la majoria abosoluta del Partit Popular i el recolzament negociat d´altres grups parlamentaris. Un cop aprobat, sembla que el tema de la reforma laboral, ja hauria d´haver quedat enllestit, per poder entrrar en vigor a tots els efectes.
Pero resulta que podria ser que nop fos aquest el final del camí, ja que el Partit Socialista, veu en el projecte aprobat, indicis de inconstitucionalitat, per lo que en cas de no arribar a un acord, es podria presentar un recurs al devanbt del Tribunal Constitucional.
La gran majoria de ciutadans, poc o gens experts en dret constitucional, fins fa poc pensavem, que un projecte de llei, aprobat majoritariament per un Parlament, que a la vegad ha estat escollit democraticament per tot el conjunt de l´Estat, no hauria de tenir cap problema, per seguir el seu curs, reflexant aixís, no només el pensament de la militancia del Partit que governa, sinó també el criteri de la major part de la ciutadania que en seu moment liva donar suport.
Però la realitat es un altre, si es presenta el recurs al Tribunal Constitucional, tot i que pot ser que passi aquesta definitiva proba, d´entrada lo que si es segur, es que la seva operativitat quedará enderrerida, en uns moments en els que caldria posar fil a l´agulla com mes aviat millor, si nop passés la proba, quedaria tot o parcialment condicionat per portar a bon port els objectius que el Govern s´havia fixat.
Al respecte, el Partit Popular ha de saber entendre, que aquesta es la dinàmica que ells mateixos varen propiciar, quan l´Estatut de Catalunya un cop superats per amplia majoria, els tramits parlamentaris dins del Parlament de Catalunya i del Congrés dels diputats, va ser questionat i recorregut al devant del Constitucional, lo que el va portar a quedar desvirtuat i sense el contingut que en el seu moment va donar satisfacció i omplia d´ilusió a la majoria del poble de Catalunya.
A partior d´aquell lamentable episodi, s´ha d´entendre, que ja no n´hi a prou amb contar amb el suport majoritari de la ciutadania, abans de presentar un projecte de llei s´ha de pactar amb tothom i parlar-ho també amb tothom i desde tots els ambits, del contrari la oposició, tot i havent perdut de manera clara i diafana les eleccions, sempre trovará manera , si aquesta es la seva intenció, de posar obstacles a la tasca governamental.
En aquells moments de discusió del Estatut Català, s´hagués procurat negociar amb el Partit Popular, posiblement i entre altres coses, el tema del finançament català ja hauria quedat resolt, i en el present moment tant el Govern català com el Espanyol, tindrien aquest tema de importància cabdal, satisfactoriament endegat.
Sense l´entreb and de l´Estatut, vist com han anat les coses, les eleccions les hauria guanyat igualment, i tant les relacions entre comunitats copm tot el treball politic resultarien molt mes planers.
Ens queda esperar, que negociant i parlant, es poguin donar els resultats, que ajudin a assolir els fruits que sembla ser que la voluntad de tot un poble no pot donar.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
L
Pero resulta que podria ser que nop fos aquest el final del camí, ja que el Partit Socialista, veu en el projecte aprobat, indicis de inconstitucionalitat, per lo que en cas de no arribar a un acord, es podria presentar un recurs al devanbt del Tribunal Constitucional.
La gran majoria de ciutadans, poc o gens experts en dret constitucional, fins fa poc pensavem, que un projecte de llei, aprobat majoritariament per un Parlament, que a la vegad ha estat escollit democraticament per tot el conjunt de l´Estat, no hauria de tenir cap problema, per seguir el seu curs, reflexant aixís, no només el pensament de la militancia del Partit que governa, sinó també el criteri de la major part de la ciutadania que en seu moment liva donar suport.
Però la realitat es un altre, si es presenta el recurs al Tribunal Constitucional, tot i que pot ser que passi aquesta definitiva proba, d´entrada lo que si es segur, es que la seva operativitat quedará enderrerida, en uns moments en els que caldria posar fil a l´agulla com mes aviat millor, si nop passés la proba, quedaria tot o parcialment condicionat per portar a bon port els objectius que el Govern s´havia fixat.
Al respecte, el Partit Popular ha de saber entendre, que aquesta es la dinàmica que ells mateixos varen propiciar, quan l´Estatut de Catalunya un cop superats per amplia majoria, els tramits parlamentaris dins del Parlament de Catalunya i del Congrés dels diputats, va ser questionat i recorregut al devant del Constitucional, lo que el va portar a quedar desvirtuat i sense el contingut que en el seu moment va donar satisfacció i omplia d´ilusió a la majoria del poble de Catalunya.
A partior d´aquell lamentable episodi, s´ha d´entendre, que ja no n´hi a prou amb contar amb el suport majoritari de la ciutadania, abans de presentar un projecte de llei s´ha de pactar amb tothom i parlar-ho també amb tothom i desde tots els ambits, del contrari la oposició, tot i havent perdut de manera clara i diafana les eleccions, sempre trovará manera , si aquesta es la seva intenció, de posar obstacles a la tasca governamental.
En aquells moments de discusió del Estatut Català, s´hagués procurat negociar amb el Partit Popular, posiblement i entre altres coses, el tema del finançament català ja hauria quedat resolt, i en el present moment tant el Govern català com el Espanyol, tindrien aquest tema de importància cabdal, satisfactoriament endegat.
Sense l´entreb and de l´Estatut, vist com han anat les coses, les eleccions les hauria guanyat igualment, i tant les relacions entre comunitats copm tot el treball politic resultarien molt mes planers.
Ens queda esperar, que negociant i parlant, es poguin donar els resultats, que ajudin a assolir els fruits que sembla ser que la voluntad de tot un poble no pot donar.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
L
Suscribirse a:
Entradas (Atom)