No fa gaires dies, mel professor Munt, en un dels articles que habitualment publica en el suplement domical de La Vanguardia dedicat a l´Economía, parlava dels Mercats Financers, avui en dia com tots sabem força questionats, per les qualificacions de signe negatiu que otorguen a molts paisos en dificultats, entre ells el nostre, i donant aixís l´impresió de que fan encara mes dificil, la tan esperada recuperació econòmica del nostre sistema.
Deia el professor, que les esmentades qualificacions, obviament no son arbitràries, que depenen no només de la situació d´un país determinat, sinó de la coherencia en les poítiques econòmiques emprades en cada cas i de la claretat i seriositat a l´hora de determinar uns objectius i els terminis fixats per assolir-los.
En altres paraules, agilitat per detectar i fer front als reptes, sobretot no dir una cosa avui i demà fer-ne un altre, perqué això pot donar una imatge de desconcert que no transmet als mercats garanties de que es poguin atendre els compromisos en el seu dia acceptats, per en definitiva poder reconduir la delicada situació en que ens trobem..
Parlant de coherència, fa uns pocs dies, em van cridar l´atenció unes manifestacions del Sr. Rosell, President de la patronal C.E.O.E., on deis entre altres coses, que la present llegislació laboral, te els seus origens en la època del franquisme, i fins i tot deia, en els temps de la República, i que per tant calia dur a terme una reforma en profunditat d´unes disposicions avui en dia fora de lloc.
No es la primera vegada que aquest que escriu, fa esment i aixís queda reflexat en molts articles del meu blog, que la present llegislació laboral, avui en dia ja no saps per on agafar-la, amb criteris propis d´un altre època, no se si del franquisme o de la Republica però que en el present moment no tenen cap raó de ser.
Vareig començar a treballar l´any 1.966, m´he passat quaranta cinc anys tencat dins d´una Empresa i sempre he vist el mateix,: els"conveniosw colectivos", els "treinta o cuarenta dias por año de antiguedad"las"Magistraturas del Trabajo"los "salarios de tramitación"las"conciliaciones laborales", i tots aquests aspectes tan simpatics de la encara vigent llegislació, avui en dia només apropiats per un guió de película del Sr. Berlanga amb blanc i negre.
Continuava el Sr. Rosell dient, qye una mesura aconsellable,per poder fer front a la present situació del mercat laboral, amb una tassa d´atur al voltant del 20%, seria rebaixar les indemnitzacions per acomiadament fins els dotze o vint dies per any d´antiguetat, amb un maxim de dotze mesades.
Si em permet la meva opinió Sr. Rosell i d´acord amb tot el que deiem al començament del article, no es pot recomenar una reforma laboral i seguidament tornar a parlar dels dotze, vint o trenta dies per anys d´antiguetat, en la meva manera de contemplar un nou ordenament laboral hauriem de trovar un altra manera de contemplar els drets dels treballadors, lo dels dies per any d´antiguetat tambe es propi d´un altre època on la vida de les Empresaes i dels treballadors era un altre.
I si empermet un petit afegit, penso que els sindicats tenen tota la raó del mon quan diuen que rebaixar l´import d´un acomiadament no es la manera de lluitar contra l´atur.
En una bona reforma laboral, dingú, ni obrers ni empresaris, han de veure menystinguts els seus drets, el que si cal fer, es canviar les formes i els procediments, i sobretot mostrar-se sempre coherents en la nostre linea d´actuació.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
sábado, 29 de octubre de 2011
miércoles, 19 de octubre de 2011
¿CAL VACUNAR-SE
No soc massa aficionat a fer-me mirar per cap metge, tambe cal dir, que no em fa ni mica de por, anar-hi, si ho crec neçessari, comprenc que fins i tot es aconsellable una revisió anyal, uns per vigilar el colesterol, els senyors sobretot la pròstata, i les senyores son requerides per fer-se una mamografía.
Dit lo anterior, lo que no habia tingut mai costum de fer, es vacunar-me contra la grip, deixant apart les campanyes oficials que recomanen fer-ho, a casa, la familia no em deixava viure, hi ha gent als que els resulta molt facil, recomenar als altres que vagin al metge, al final i no per atendre les recomenacions oficials, sinó per fer callar a la gent del meu voltant, vareig decidir anar al ambulatori del meu barri, el lloc on sempre acudeixo quan tinc que resoldre algún tema de salut, un cop alla, tot varen ser facilitats, no calia demanar hora de visita, qualsevol dia podia ser atés desde les dotze del migdia fins a les quatre de la tarde.
Era un dijous el dia q1ue vaig decidir vacunar-me, el dijous es el dia que no haig d´anar a buscar als nets al col.legi, com acostmo a fer cada dia, en el meu camí fins a la parada de l´autobús vareig comprar el diari, en el transcurs del viatge, un viatge molt curt tot s´ha de dir, vareig tenir temps de follejar-lo una mica per sobre, amb la mala sort de trobar un recull imformatiu de la Conselleria de Sanitat, on s´informava de que per atendre la campanya de vacunació contra la grip, s´havien pressupuestat 35 mil.lions d´Euros.
Al arribar al ambulatori, no sabia massa be el que fer, quan pensaba en els 35 mil.lions d´Euros i a la vegada en els sous i pagues extres de metges i enfermeres que han estat retallats aixís com en tot el personal sanitari que s´ha vist acomiadat o afectat per reduccions de jornada, només per el fet de participar en aquesta importatnt despesa, que per altre banda no saps ben be fins a quin punt es inprescindible, em vaig veuire invait per un cert sentiment de culpabilitat.
L´infermera que em va atendre, sembla ser que es va adonar de quin era el meu estat d´anim, el veig nerviós em va dir, a v osté no el deuen punxar gaire, es veritat senyor? no, vaig contestar, punxades com aquesta d´avui, com a molt un parell de cops a l´any, però no es preocupi que sempre he sortit de la consulta caminant sense cap ajut, seguidament i tot parlant li vareig traslladar la raó de la meva inquietut.
No s´amoini per tot això senyor, voste ja te una edat que el que ha de fer es procurar per la seva salut, per cert ja s´ha vacunat contra la pneumonía? no, no he estat mai gaire propens a vacunar-me de res, doncs li donaré hora de visita per la propera setmana, aquesta es una vacuna que només es pren un cop i d´aquesta manera ja podrá fer front als propers hiverns amb tota la tranquilitat.
Quan vaig ser fora de l´ambulatori, el meu estat d´anim era força millor, vacunat per la grip i devant la perspectiva de ser vacunat contra la pneumonia, aquella noia es evident que tenia tota la raó del mon, hem de procurar per la nostre salut, sobretot els que ja tenim una certa edat, però que encara ens veiem una mica les orelles, ens hem de cuidar molt, perque aquesta crisi que ens angoixa a tots en el moment present, es una guerra que esta arribant a un punt molt dificil, i ja se sap el que passa a totes les guerres quan es posen dificils, no queda mes remei que cridar als reservistes, i aquests han d´estar a punt i en bones condicions per podar donar reforç alla on faci mes falta.
Sort n´hem tingut sempre dels reservistes.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Dit lo anterior, lo que no habia tingut mai costum de fer, es vacunar-me contra la grip, deixant apart les campanyes oficials que recomanen fer-ho, a casa, la familia no em deixava viure, hi ha gent als que els resulta molt facil, recomenar als altres que vagin al metge, al final i no per atendre les recomenacions oficials, sinó per fer callar a la gent del meu voltant, vareig decidir anar al ambulatori del meu barri, el lloc on sempre acudeixo quan tinc que resoldre algún tema de salut, un cop alla, tot varen ser facilitats, no calia demanar hora de visita, qualsevol dia podia ser atés desde les dotze del migdia fins a les quatre de la tarde.
Era un dijous el dia q1ue vaig decidir vacunar-me, el dijous es el dia que no haig d´anar a buscar als nets al col.legi, com acostmo a fer cada dia, en el meu camí fins a la parada de l´autobús vareig comprar el diari, en el transcurs del viatge, un viatge molt curt tot s´ha de dir, vareig tenir temps de follejar-lo una mica per sobre, amb la mala sort de trobar un recull imformatiu de la Conselleria de Sanitat, on s´informava de que per atendre la campanya de vacunació contra la grip, s´havien pressupuestat 35 mil.lions d´Euros.
Al arribar al ambulatori, no sabia massa be el que fer, quan pensaba en els 35 mil.lions d´Euros i a la vegada en els sous i pagues extres de metges i enfermeres que han estat retallats aixís com en tot el personal sanitari que s´ha vist acomiadat o afectat per reduccions de jornada, només per el fet de participar en aquesta importatnt despesa, que per altre banda no saps ben be fins a quin punt es inprescindible, em vaig veuire invait per un cert sentiment de culpabilitat.
L´infermera que em va atendre, sembla ser que es va adonar de quin era el meu estat d´anim, el veig nerviós em va dir, a v osté no el deuen punxar gaire, es veritat senyor? no, vaig contestar, punxades com aquesta d´avui, com a molt un parell de cops a l´any, però no es preocupi que sempre he sortit de la consulta caminant sense cap ajut, seguidament i tot parlant li vareig traslladar la raó de la meva inquietut.
No s´amoini per tot això senyor, voste ja te una edat que el que ha de fer es procurar per la seva salut, per cert ja s´ha vacunat contra la pneumonía? no, no he estat mai gaire propens a vacunar-me de res, doncs li donaré hora de visita per la propera setmana, aquesta es una vacuna que només es pren un cop i d´aquesta manera ja podrá fer front als propers hiverns amb tota la tranquilitat.
Quan vaig ser fora de l´ambulatori, el meu estat d´anim era força millor, vacunat per la grip i devant la perspectiva de ser vacunat contra la pneumonia, aquella noia es evident que tenia tota la raó del mon, hem de procurar per la nostre salut, sobretot els que ja tenim una certa edat, però que encara ens veiem una mica les orelles, ens hem de cuidar molt, perque aquesta crisi que ens angoixa a tots en el moment present, es una guerra que esta arribant a un punt molt dificil, i ja se sap el que passa a totes les guerres quan es posen dificils, no queda mes remei que cridar als reservistes, i aquests han d´estar a punt i en bones condicions per podar donar reforç alla on faci mes falta.
Sort n´hem tingut sempre dels reservistes.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
sábado, 8 de octubre de 2011
INDEPENDENTS, SEPARATS, O AUTONOMS
Per poc que pogui, sempre acostumo a seguir les tertulies televisives en català, que diariament ens son ofertes, una de bon matí i l´altre al capvespre, els assistens habituals son persones que fan de bon escoltar i fins i tot en ocasions, et fan arribar punts de vista novedosos, que son mereixedors de ser analitzats.
La pasada setmana, no recotrdo el dia, la tertulia vespertina del canal -8- vacomptar amb la presència del Sr. Joan Puigcercós, fins fa poc, maxim dirigent de l´Esquerra Republicana, que probablement com a consequència de les darreres devallades electorals, en el Congrés que va tenir lloc recentment, va ser substituit per el Sr. Oriol Jorquera, diputat al Brusel.les i alcalde Sant Vicens dels Horts.
En el curs de l´entrevista queli feia el Sr. Cuní, va resultar com deiem abans, francament novedós, escoltar al Sr. Puigcercós aseverar que en el moment present,parlar de separatisme resulta francament complicat i quepotser pr això hi ha molts nacionalistes que s´anomenen independentistes portats per el seu afany d´establir uns limits d´actuació aliens a la resta de l´Estat,però sense arribar a una separació que per raons, familiars, afectives i econòmiques es fa dificil defensar.
Suposo que el Sr. Puigcercós al fer aquesta afirmació, era conscient de les seves paraules, tot s`ha de dir en el ben entés que jo las hagi interpretat correctament, també ignoro llogicament si el su punt de vista es compartit per la nova direcció del seu Partit, de la mateixa manera que no se si aquest plantejament, pot ser ben acceptatper tot el conjunt de la gent de l´Esquerra. El que si es segur es que aquest posicionament algú el tenia que pendre, i potser ell es una deles persones mes adients a l´hora de posar-lo a la consideració de totel nacionalisme catalá.
En moltes ocasions i a través del meu blog, he fet arribar la meva lluita personal, per ubicar-me desde la meva condició de nacionalista catalá, dins d´un colectiu de gent propera a mi, que te consciència de que amb Espanya existeixen uns lligams, que fan molt dificil poder exclamar aquell "Adeu Espanya".
Gracis Puigcercós, en nom meu i en el de molts nacionalistes per haber-nos ajudat a definir-nos i ubicar-nos, com el qu sempre hem estat -independentistes catalans-.
A partir d´aquí, potser ara el que cal, es posar la Catalunya independent i la Catalunya Autònoma, una al costat de l´altre, i analitzar els seus punts de coincidència per poder donar d´una vegada viabilitat al presnt Estat de les Autonomies. Potser el que cal per el moment, es parlar-ne, sense deixar de treballar i consolidar aixís, tots els avenços assolits en aquests darrers anys.
Josep mª Carbonell i Vilaró
La pasada setmana, no recotrdo el dia, la tertulia vespertina del canal -8- vacomptar amb la presència del Sr. Joan Puigcercós, fins fa poc, maxim dirigent de l´Esquerra Republicana, que probablement com a consequència de les darreres devallades electorals, en el Congrés que va tenir lloc recentment, va ser substituit per el Sr. Oriol Jorquera, diputat al Brusel.les i alcalde Sant Vicens dels Horts.
En el curs de l´entrevista queli feia el Sr. Cuní, va resultar com deiem abans, francament novedós, escoltar al Sr. Puigcercós aseverar que en el moment present,parlar de separatisme resulta francament complicat i quepotser pr això hi ha molts nacionalistes que s´anomenen independentistes portats per el seu afany d´establir uns limits d´actuació aliens a la resta de l´Estat,però sense arribar a una separació que per raons, familiars, afectives i econòmiques es fa dificil defensar.
Suposo que el Sr. Puigcercós al fer aquesta afirmació, era conscient de les seves paraules, tot s`ha de dir en el ben entés que jo las hagi interpretat correctament, també ignoro llogicament si el su punt de vista es compartit per la nova direcció del seu Partit, de la mateixa manera que no se si aquest plantejament, pot ser ben acceptatper tot el conjunt de la gent de l´Esquerra. El que si es segur es que aquest posicionament algú el tenia que pendre, i potser ell es una deles persones mes adients a l´hora de posar-lo a la consideració de totel nacionalisme catalá.
En moltes ocasions i a través del meu blog, he fet arribar la meva lluita personal, per ubicar-me desde la meva condició de nacionalista catalá, dins d´un colectiu de gent propera a mi, que te consciència de que amb Espanya existeixen uns lligams, que fan molt dificil poder exclamar aquell "Adeu Espanya".
Gracis Puigcercós, en nom meu i en el de molts nacionalistes per haber-nos ajudat a definir-nos i ubicar-nos, com el qu sempre hem estat -independentistes catalans-.
A partir d´aquí, potser ara el que cal, es posar la Catalunya independent i la Catalunya Autònoma, una al costat de l´altre, i analitzar els seus punts de coincidència per poder donar d´una vegada viabilitat al presnt Estat de les Autonomies. Potser el que cal per el moment, es parlar-ne, sense deixar de treballar i consolidar aixís, tots els avenços assolits en aquests darrers anys.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)