EDAT,VALORS,RESPECTE

Amb el transcorre dels anys, arriba un moment en la que molta gent pensa que en aquesta vida ja ho ha fet tot, i que poques coses noves poden arribar, lo mes assenyat desde el meu punt de vista, es obliodar-se de l´edat i fer un analisi com mes acurat millor, de tot lo que has fet al llarg de la teva vida,a fi i efecte de no tornar a caure en els mateixos errors, perque en els errors, tots, un dia o altre i caiem, fet això després el que cal, es ser capaç de determinar en el moment present que es el que et veus en cor de fer i aprtir d´aquí fer-ho, endegar tants projectes com poguis i donar a llum com mes vivències millor.

Si la salut et respecta i es conserva la memòria, ja tens moltes coses per recordar, i això es un bon ajut per poder fer l´anàlisi anteriorment esmentat, per altre banda es nota en el teu tracte habitual amb la gent que t´envolta, que tothom t´escolta i es deixa aconsellar, et sents respectat, i tot això probablement es dona, perque també tothom comprèn que ja t´ha passat aquella edat on es facil caure en egoismes personals i excesives ambicions, la majoria de gent sap entendre que el que ofereixes es només generositat, potser perqué tu a la vegada el que també demanes es això, generositat.

Si algú llegeix habitualment els meus articles, es deu preguntar, com avui després de tant parlar, de política, d´economia, de crisis, dono aquest tomb i deixant de banda temes que ja han estat abastament tractats, i que potser sonen repetitius i superficials, m´endinso en el mon dels valors, de les vivències, del creure en la vida i de tot el que et pot oferir es tingui l´edat que es tingui.

Aquest canvi de "xip" que a través d´aquest article es pot notar, m´ha arribat ent el que faig sempre, cada dia sens falta, llegint el diari, fins i tot el suplement dominical que s un bon ajur perque no es faci massa llarg el cap de setmana, i just llegint un d´aquests suplements, vareig dedicar una bona estona, el vaig llegir fins i tot dues o tres vegades, un deliciós article que la Sra. Angeles Caso, enms va oferir aquest passat diumenge dia 22 de Gener del any de gracia 2.012.

Diu la Sra. Caso que ha arribat a un moment de la vida, on deixa totalment de banda, l´exit, els diners, el poder i els afalacs personals, on refusa una societat que només pensa en el seu benestar i es desenten del malestar dels altres i també a tots aquells indiferents que mai es posen en compromisos.
També diu i això es molt important, que la seva sort, es tenir un company, que potser no te res material per oferir, però que te un cap i un cor tan generosos, que li permeten a ella aprendre cada dia quelcom valuós.

Varen passar només tres dies, el dimecres, tot llegint el mateix diari de sempre, vareix posar atenció perque tambe la mereix, l´article d´un altre senyora, també com en el cas de la Sra. Caso senyores d´aquelles com es diu col.loquiament "d´armes tomar", la Joana Bonet, on fa referència de lo que ella en diu "l´edat de ferro"

Diu la Joana Bonet que mai l´esser humá, havia tingut una joventut tan llarga i una vellesa tran pròspera, i ens posa quatre o cinc exemples de persones centenàries, encara avui en dia no només actives, sinó genials, alliberats de les neurones de l´ansietat. Diu la Sr.a Bonet que espera impacient escoltar "old ideas" d´aquest jove de 78 anys, anomenat Leonard Cohen, d´una elegància inusual i que diu que sap molt be que la seva edat te molt que veure amb la seva llibertat actual.

Resumint i per acabar puc transmetre el sentiment que els articles d´aquestes dues grans profesionals em van inspirar, en primer lloc, el convenciment de que en aquest moment de la meva vida i ja am,b seixanta vuit anys, se el que vull fer, tambe se com ho haig de fer, i fins i tot lo mes important es que em veig en cor de fer-ho.

Josep Mª Carbonell i Vilaró

ES NEESSARIA LA REFORMA LABORAL'

Aquesta es una pregunta que encara avui en dia es molt frequent escotar-la en algún programa televisiu o radiofonic, un altre pregunta podria ser ¿per sortir de la crisi es necessaria fer una reforma laboral?, son dues preguntes diferents i que per tant també tenen respostes diferents.

La reforma laboral convé fer-la, en primer lloc, perqué segueixo pensant que s l´asignatura pendent de la nostre democràcia, una reforma en profunditat no s´ha fet mai, amb l´arribada de les llibertats, en aquest país nostre a tot se li va donar la volta com a un mitjó, excepte en això, la llegislació laboral. Hauria de repetir-me i recordar que aquesta va ser la pitjor herencia del franquisme, la darrera llei laboral d´aquell regim, aquella que el franquisme va promulgar, segons el ministre d´afers laborals del moment, l´inefable Sr. Solís Ruiz, perqué els empresaris s´anessin acostumant a caminar sense crosses.

Però no cal anar tant lluny, tornem al moment present, desde Europa ens arriba el vist i plau de les Institucions, al decant del plan d´ajust pressupuestari que presenta el Govern espanyol, aquest es el camí ens venen a dir, però de totes maneres Sr. Rajoy, suposo que deuen dir, a partir d´ara s´haurien d´anar acostumant a fer les coses millor, perque de no ser aixís, d´aquí a poc temps, ens podriem tornar a trovar amb els mateixos entrebancs que ara estem tractant de resoldre.

Que volen dir amb això de que hem de fer les coses millor? també suposo que deuen preguntar les nostres autoritats, no ho sabem Sr. Rajoy, no estem dins del seu país, però si be es ben cert, que una reducció dels deficits acumulats, era i segueix sent una cecessitat comuna de la majoria dels paisos del nostre entorn, com aixís també ho es que l´activitat econòmica presenta signes de flaquesa i de contracció en tot el mon occidental, hi ha un aspecte en el que vostés els espanyols francament fan cridar l´atenció, una tassa d´atur que duplica i fins i tot en alguns casos triplica la de la majoria de socis comunitaris, ens porta a pensar que aquesta es una situació insostenible per qualsevol país, i com a consequència es ev ident que alguna cosa haurien de fer, vostés i no nosaltres son els que han de saber quin  tractament necessita el seu mon laboral, però es evident que en aquest aspecte haurien de fer les coses molt millor.

Els responsables de Brusel.les, quan ens fan arribar aquesta exposició dels fets, segur que pensen en altres coses, encara que per el moment no s´atreveixin a dir-les, segur que es fan preguntes que aparentment no tenen resposta, cinc mil.lions de persones aturades, ¿pot ser? pot ser que amb cinc mil.lions de persones aturades no hi hagin aldarulls al carrer?, en els barris periferis de París o Londres, al devant de situacions no necesariament tan greus con la nostre, en una nit es cremen uns quants centenars de vehicles, ¿com es que a Espanya no passa res?

Llogicament la resposta els arriba d´inmediat, una resposta que per altre banda cau per el seu propi pes, la realitat es que els cinc mil.lions d´aturats, en bona part no ho estan, probablement molts d´ells, s´estan guanyant be o malament la vida dins de l´economía submergida.

Si seguim estirant del fil, quin probleme veuen els mercats exteriors per lo que respectaa la nostre economía submergida?, per una banda es obvi que les empreses espanyoles que treballen recolsades per una ma d´obra que no paga impostos ni carregas socials, representa una competència deslleial per les empreses dels altres paisos i fins i tot del nostre, en segon lloc un paísen aquest cas Espanya, amb tanta gent treballant de manera clandestina,  o gener els ingresos que hauria de recaptar i això evident ment no ajuda a l´hora de normalitzar la deuta externa, com tampoc ajuda a mantenir un estat del benestar, ni a invertir lo necessari en recerca e innovació, i tot això als "mercats" no els hi fa cap gracia.

En altre ocasió podem parlar, de en quins aspectes la reforma laboral pot ajudar a sortir de la crisi, pero si mes no, amb aquestes quatre ratlles d´avui, espero haber raonat satisfactoriament el "perque s´ha de fer la reforma laboral".

Josep Mª Carbonell i Vilaró

QUELCOM ES BELLUGA

Hi ha dies en els que francament no saps de que parlar, però en el curs de la darrera setmana no ha estat aixís, han sorgit temes dels que tot i que no es la primera vegada que en parlem, per la importància que tenen, mereixen ser recollits, i mes que res perqué en aquesta ocasió, els portanveus han estat el Govern Central i les Centrals Sindicals.

Sembla ser per lo que he llegit, que els Sindicats mostren bona disposició, en impuylsar el contracte a temps pàrcial, es aquesta una gran noticia que esperem que es concreti, l´any 1.993 amb una tassa d´atur semblant a l´actual, els responsables del moment, es van treure de sota del barret un conill amagat, el contracte temporal, que en aquella delicada situació, va resultar un gran ajut a l´hora d´animar la contractació laboral, el que només calia era entendre que es tractaba d´una mesura d´emergència per una situació també d´emergència i no una disposició permanent que ara i després de casi vint anys no fa res mes que distorsionà el nostre mercat laboral.
En el moment present, el contracte a temps parcial, pot ser el nostre conill amagat, esperem que aixís sigui, de totes maneres vull recordar, lo que ja he dit en altres ocasions, el contracte a temps parcial, resultaria mes eficient i atractiu, si anés acompanyat de noves disposicions en el tan controvertit tema dels horaris i en el sistema de calcul de la jubilació, els treballadors haurien de poder escollir el periode de cotització que els resultés mes favorable, encara que fges falta tornar a desempolvar el Pacte de Toledo.

També he llegit, perque jo soc dels que va cada dia al quiosc a comprar el diari, els nostres diaris mereixen ser llegits, donen bona informació a mes que puntual, que els Sindicats, ho diré amb molta cautela però em sembla que es va manifestar aixís el Sr. Mendez, estarien disposats en segons quins casos a acceptar la resolució de contenciosos laborals sense passar per el tramit judicial, potser no es aquest el final del camí, peò tinc la impresió que els Sindicats han agafat la bona direcció.

Un altre anunci important, es l´anunci del govern, d´iniciar de manera decidida, una lluita contra l´economía submergida, limitar les operacions en efectiu, controlar el moviment dels bitllets de mes import, son mesures al meu entendre acertades, per lluitar ciontra l´economia submergida, també i sense voler mostrar-me reiteratiu, caldria dur a terme un estudi en profunditat dels horaris, tan els comercials com els funcionarials.

Sempre m´he mostrat un incondicional defensor, del nostre Estat de les Autonomies, per he d´acceptar que després de trenta anys caldria fer una reforma en certs aspectes del seu funcionament. De la mateixa manera que desde Europa es controlarà el pressupost de tot l´Estat espanyol, es de tot punt llogic, que el nostre Govern Central, dogui a terme un estricte control dels pressupostos de totes les Comunitats, aquesta reforma també hauria de contemplar el tan esperat desde Catalunya nou sistema de finançament, que abandoni d´una vegada lla política del subsidi, i que contempli la solidaritat autonòmica dsde un altre perspectiva, que no otorgui privilegis a cap comunitat.

Quelcom esta bellugant-se, seguirem llegint el diari, mereix la pena fer-ho.

Josep mª Carbonell i Vilaró