Los titulares de los periódicos de hoy, dia 28 de abril aparte de la victoria barcelonista sobre el Real Madrid, hecho que si bien tiene su trascendéncia, en especial para un barcelonista como yo con carnet nº 5.100, no justifica la publicación de este artículo, ponen especial énfasis en la decisión que ha tomado la Consejeria de Sanidad del Gobierno de a Generalitat, de posponer hasta después del 22 de Mayo, las mas conflictivas medidas de contención y recorte del gasto sanitario, que habien sido anunciadas e iniciar entretanto un periodo de conversaciones con los responsables y profesionales de los centros sanitarios afectados.
Que se haya reconsiderado una actitud evidentemente precipitada, merece a todas luces la aprobación general, pero la pregunta que muchos nos hacemos, es la de porqué hay que esperar justo hasta después del 22 de Mayo, para iniciar estas actuaciones.
Esta situación que se da aquí en Cataluña, solo por el hecho de que nuestras elecciones Autonómicas tuvieron lugar el ya pasado mes de Noviembre, es todavia mas grave en el resto de España, donde pendientes de las elecciones del 22 de Mayo, no se ha iniciado todavía, ningún proceso de recorte y saneamiento del gasto público.
De acuerdo con esta manera de proceder, asusta pensar que después del 22 de Mayo, todo el espectro político del país ya estará solo pendiente de las futuras elecciones generales y de su resultado. A la visa de las encuestas que circulan, se puede dar una mayoria absoluta del Partido Popular, o una victoria en minoria de cualquiera de las dos fuerzas políticas con mayor soporte parlamentario, en este caso con que apoyos podran contar, esta incertidumbre condiciona la actuación de ambos partidos en el momento presente.
Aquí en Cataluña el Gobierno que preside el Sr. Mas, tampoco sabe a ciencia cierta, quien será su futuro interlocutor en el Gobierno de Madrid y por lo tanto en que condiciones deberá negociar los tema que tenga pendientes de resolver, lo cual también condiciona los acuerdos a tomar en el dia a dia del Parlamento catalan.
En definitiva, entretanto tenemos al país en una situación de paro generalizado, que justifica a mi entender, que en un futuro próximo, se den las conbdiciones para unificar las convocatórias electorales, en escial las generales y autonómicas, llevandolas al efecto a una misma fecha a partir de la cual, se puedan afrontar las decisiones políticas con la mayor agilidad posible.
En el miomento en el que estamos viviendo, con decisiones importantes a tomar en el ambito económico y laboral, o se convocan elecciones generales anticipadas o se da luz verde al tantas veces requerido desde Cataluña Pacto de Estado, entre todas las fuerzas políticas y sociales, que acabe de una vez con esta situación de paro generalizado que estamos sufriendo.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
sábado, 30 de abril de 2011
viernes, 15 de abril de 2011
SOLUCIONS
En el curs de la present setmana, tots els diaris, i entre ells, el que jo habitualment llegeixo han publicat el darrer informe del Fons Monetari Internacional.
L´esmentat informe sembla ser que diu, que si be la situació espanyola no es tan preocupant, ni ha de seguir els passos de Grecia, Irlanda o Portugal, la recu`peració sera llarga i que la tassa d´atur, com a consequència d´un creixement feble, seguira sent una llosa molt dificil de superar.
A través d´aquest informe l ´editorialista del diari arriba a la conclusió de que el Fons Monetari no veu una solució màgica per al nostre país.
Comparteixo l´opinió de que la magia dificilment te res que veure, i poca cosa pot aportar a la vida econòmica i del treball d´un país determinat, la magia només serveix cvom a espectacle en el cas dels adults, i com a joc i entreteniment per distreure als infants,
Jo mes aviat parlaria de solucions imaginatives, aquestes si que hi son, i que en situacions tan complicades com la nostre cal posar en practica, en cara que la majoria de vegades, representin uns plantejaments totalment nous, un altre manera de viure, uns habits de comportament totalment diferents en la nostre vida personal i en vers la nostre relació amb tota la gent que ens envolta.
Diuen que la diferència que es pot trovar entre dos bons profesionals, es el grau d´imaginació que un i altre aporten dins de la seva feina i projectes, Sempre s´habia dit que els espanyols teniem una gran capacitat d´imaginació, perque no ho intentem?, perque hem d´acceptar que seguirem soportant sense data limit, la feixuga carrega dels cinc mil.lions d´aturats.
Hem de cedir pas al politic, al profesional, que uneixi als seus coneixements innats, aportacions imaginatives, no vull dir utòpiques, la utopia al igual que la magia no tenen res que veure amb el que estem aquí perlant.
Tot lo dit, com deia el John Lennon quan "imaginava" un mon millor, no es dificil, tampoc es un somni, i si ho es, el que cal, es tenir al teu costat, algú altre que s´atreveixi a somiar amb tu, aquesta es una tasca que l´hem de dur a terme tots junts, el John Lennon segueix dient que al intentar-ho no hi tenim res a perdre, tots plegats hi haurem de fer la nostre aportació i fer un bon exercisi de comprensió.
Estic segur que el que es vegi en cor de fer-ho, com acababa dient el John Lennon, sol ni hi estará.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
L´esmentat informe sembla ser que diu, que si be la situació espanyola no es tan preocupant, ni ha de seguir els passos de Grecia, Irlanda o Portugal, la recu`peració sera llarga i que la tassa d´atur, com a consequència d´un creixement feble, seguira sent una llosa molt dificil de superar.
A través d´aquest informe l ´editorialista del diari arriba a la conclusió de que el Fons Monetari no veu una solució màgica per al nostre país.
Comparteixo l´opinió de que la magia dificilment te res que veure, i poca cosa pot aportar a la vida econòmica i del treball d´un país determinat, la magia només serveix cvom a espectacle en el cas dels adults, i com a joc i entreteniment per distreure als infants,
Jo mes aviat parlaria de solucions imaginatives, aquestes si que hi son, i que en situacions tan complicades com la nostre cal posar en practica, en cara que la majoria de vegades, representin uns plantejaments totalment nous, un altre manera de viure, uns habits de comportament totalment diferents en la nostre vida personal i en vers la nostre relació amb tota la gent que ens envolta.
Diuen que la diferència que es pot trovar entre dos bons profesionals, es el grau d´imaginació que un i altre aporten dins de la seva feina i projectes, Sempre s´habia dit que els espanyols teniem una gran capacitat d´imaginació, perque no ho intentem?, perque hem d´acceptar que seguirem soportant sense data limit, la feixuga carrega dels cinc mil.lions d´aturats.
Hem de cedir pas al politic, al profesional, que uneixi als seus coneixements innats, aportacions imaginatives, no vull dir utòpiques, la utopia al igual que la magia no tenen res que veure amb el que estem aquí perlant.
Tot lo dit, com deia el John Lennon quan "imaginava" un mon millor, no es dificil, tampoc es un somni, i si ho es, el que cal, es tenir al teu costat, algú altre que s´atreveixi a somiar amb tu, aquesta es una tasca que l´hem de dur a terme tots junts, el John Lennon segueix dient que al intentar-ho no hi tenim res a perdre, tots plegats hi haurem de fer la nostre aportació i fer un bon exercisi de comprensió.
Estic segur que el que es vegi en cor de fer-ho, com acababa dient el John Lennon, sol ni hi estará.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
lunes, 4 de abril de 2011
10 D´ABRIL DEL 2.011
Decididament, el proper dimenge dia 10 faré acte de presència a qualsevol de les taules que s´han posat a disposició dels posibles electors, mostraré el meu carnet d´identitat, suposo que em buscaran i em trovaran en el padró, i també suposo que al costat del meu nom i posaran una senyal, no m´agradaria que hi posessin una creu, millor una coma o un punt.
No es la primera vegada que scrig en el meu blog, que tot i no sent partidari de parlar ni d´escriure en quan a l´independència de Catalunya, si que em mostro partidari de coneixer periodicament, a través de consultes com la del proper diumenge dia 10, quina es la disposició real de la ciutadania de Catalunya, a l´hora de prendre la decisió de trencar els lligams actuals amb l´Estat Espanyol.
Ja se que periodicament es posen al nostre abast a través d´algun mitjá d´informació, resultats d´enquestes, que s´han dut a terme a fi de coneixer l ´estat d´opinió del conjunt de la població, però una cosa es una enquesta anònima, responent a corre cuita la pregunta que et fan tot caminant pel carrer, i l´altre com deia abans, es treure el carnet, ensenyar-te ben ensenyat devant dels components d´una taula electoral i dipositá la teva papereta dins de l´urna, al temps que et posen la "senyal" a la llista del padró.
Fetes les anteriors consideracions definitivament aniré a votar, però, no se com dir-ho, ja fa dies que cada vegada que i penso, noto una sensació rara que em trasllada a quaranta sis anys enrere, quan el general Franco per celebrar els seus "veinticinco años de paz" va convocar un referendum a fi de que el poble podés donar el vist i plau a la continuitat del seu regim.
Era l´any 1.964, jo era un noiet de veint i un anys, mai no m´habia trovat en la situació d tenir que entrar en un col.legi electoral, era una experiència totalment nova, a casa els pares em deien que no m´emboliqués, que tot això de la política només era per els que en vivien, molts companys aconsellaven l´abstenció, la majoria volien votar negativament però tampoc els feia massa gracia fer-ho.
Després d´escoltar a uns i altres, vareig decidir complir amb el requeriment que ens feia "el caudillo", tot i prenent les meves mesures de seguretat, a la butxaca exterior de l´americana i portava el sobre amb la papereta del "si" i amagat a la butxaca interior un altre sobre amb la papereta del "no".
Al arribar al col.legi em va tranquilitzar veure que la parelkla de "grisos" eren fora fent el cigarret i petant la xerrada entre ells, un cop dintre em va venir a rebre l´alcalde del barri, un botiguer de sota casa, llogicanment persona adicte al regim però que em coneixia de molt petit, em va felicitar per el meu esperit civic i em va acompanyar fins a la taula, assentats al darrere la taula hi havien quatre persones, francament les fasomies habituals que et pots trovar passejant per qualsevol carrer de la dreta de l´example. tot plegat em va treslladar el criter de que em podia atrevir a treure el sobre que portava amagat amb la papereta del "no" i dipositar-lo dins de l´urna.
En aquella ocasió vareig tornar a casa molt satisfet per haber donat el meu primer pas en la lluita per la democracia, es evident que la situació actual no es l mateixa, de passo per conquerir la plenitud del autogovern catalá ja n´hem donat molts, el que cal ara es una cop cada dos o tres anys coneixer la disposició real del poble de Catalunya, 3ns hem d´atrevir a fer-ho, es important saber en quin punt ens trovem, per poder actuar en consequència, mentres la participació a la consulta segueixi sent del quinze per cent, val mes que pensem en la crisi econòmica i en la manera de sortir-ne.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
No es la primera vegada que scrig en el meu blog, que tot i no sent partidari de parlar ni d´escriure en quan a l´independència de Catalunya, si que em mostro partidari de coneixer periodicament, a través de consultes com la del proper diumenge dia 10, quina es la disposició real de la ciutadania de Catalunya, a l´hora de prendre la decisió de trencar els lligams actuals amb l´Estat Espanyol.
Ja se que periodicament es posen al nostre abast a través d´algun mitjá d´informació, resultats d´enquestes, que s´han dut a terme a fi de coneixer l ´estat d´opinió del conjunt de la població, però una cosa es una enquesta anònima, responent a corre cuita la pregunta que et fan tot caminant pel carrer, i l´altre com deia abans, es treure el carnet, ensenyar-te ben ensenyat devant dels components d´una taula electoral i dipositá la teva papereta dins de l´urna, al temps que et posen la "senyal" a la llista del padró.
Fetes les anteriors consideracions definitivament aniré a votar, però, no se com dir-ho, ja fa dies que cada vegada que i penso, noto una sensació rara que em trasllada a quaranta sis anys enrere, quan el general Franco per celebrar els seus "veinticinco años de paz" va convocar un referendum a fi de que el poble podés donar el vist i plau a la continuitat del seu regim.
Era l´any 1.964, jo era un noiet de veint i un anys, mai no m´habia trovat en la situació d tenir que entrar en un col.legi electoral, era una experiència totalment nova, a casa els pares em deien que no m´emboliqués, que tot això de la política només era per els que en vivien, molts companys aconsellaven l´abstenció, la majoria volien votar negativament però tampoc els feia massa gracia fer-ho.
Després d´escoltar a uns i altres, vareig decidir complir amb el requeriment que ens feia "el caudillo", tot i prenent les meves mesures de seguretat, a la butxaca exterior de l´americana i portava el sobre amb la papereta del "si" i amagat a la butxaca interior un altre sobre amb la papereta del "no".
Al arribar al col.legi em va tranquilitzar veure que la parelkla de "grisos" eren fora fent el cigarret i petant la xerrada entre ells, un cop dintre em va venir a rebre l´alcalde del barri, un botiguer de sota casa, llogicanment persona adicte al regim però que em coneixia de molt petit, em va felicitar per el meu esperit civic i em va acompanyar fins a la taula, assentats al darrere la taula hi havien quatre persones, francament les fasomies habituals que et pots trovar passejant per qualsevol carrer de la dreta de l´example. tot plegat em va treslladar el criter de que em podia atrevir a treure el sobre que portava amagat amb la papereta del "no" i dipositar-lo dins de l´urna.
En aquella ocasió vareig tornar a casa molt satisfet per haber donat el meu primer pas en la lluita per la democracia, es evident que la situació actual no es l mateixa, de passo per conquerir la plenitud del autogovern catalá ja n´hem donat molts, el que cal ara es una cop cada dos o tres anys coneixer la disposició real del poble de Catalunya, 3ns hem d´atrevir a fer-ho, es important saber en quin punt ens trovem, per poder actuar en consequència, mentres la participació a la consulta segueixi sent del quinze per cent, val mes que pensem en la crisi econòmica i en la manera de sortir-ne.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)