Això son les festes de Nadal, moltes estones al costat de lla familia, parella, fills, nets, tots al voltant d´una taula, fent cagar el tió, bellugant les figuretes del pesebre, o encenent i apagant les llums de l´arbre de Nadal.
També es agradable, sortir a donar una volta per els carrers de Barcelona, poder gaudir dels enllumenats de Nadal i aprofitar la sortida per fer una ullada als aparadors de botigues i magatzems.Tampoc es pot passar per alt que en el curs d´aquestes festes, les empreses de teatre i cinema, aprofiten per presentar al public una bona oferta dins del mon de l´espectacle.
De totes aquestes activitats, algunes d´elles entranyables, pel fet de poder-les viure al costat dels teus amb bona salut i armonia, n´hi ha dues, que en la mesura que et vas fent gran, penso cal administrar amb molta atenció. Dins de la vigilia de Nadal, lo que s´anomena la "Nit Bona", acostumem a casa a fer un bon sopar, i seguidament després de l´apat, ens traslladem a una Esglesia propera per assistir a la Missa del Gall, es acosellable ser molt curós a l´hora d´escollir l´Esglesia on has d´anar, perqué després d´un bon sopar, si els cel.lebrants de la Missa, no donen al moment, el caliu, la força i la vibració religiosa pertinents, en un dia i hora con aquesta, hi ha molte gent, que sense voler-ho, fa una bona dormideta.
A mi personalment m´agrada veure les Esglesies, plenes de gom a gom, com en els vells temps, al voltant de l´altar, si hi poden ser quatre concel.lebrants millor que no pas dos, i si tots els assistents, mitjançant els seus cants i oracions son part activa de la celebració, el sopar es paeix millor i dificilment caus en el perill de la son.
El dia de Nadal per la nit, també i de sempre tenim la costum d´anar a veure una funció de teatre, es important encertar, a l´hota d´escollir, la funció el teatre i els interprets, si no es aixís, et pot passar el que deiem abans, la carn d´olla i el pollastre farcit poden fer el seu efecte, i un cop assegut a la butaca, sense voler-ho, sentir-te traslladatr al mon dels somnis.
Aquest any no saltres ens varem decidir, per un musical català, el "Cop de Rock" i els puc assegurar que no ens varem adormir, varen ser tres hores d´espectacle, inolvidables, un gran musical que em reafirma amb lo que ja he esmentat en altres ocasions, a través dels meus articles, enb el present moment a Catalunya hi ha molts aspectes de la vida, que no funcionen com ho haurien de fer, però n´hi ha d´altres que estan vivint el seu millor moment, i el teatre amb totes les seves varietats es un d´aquests.
Al acabar la funció, el Sr. Bozzo a través dels serveis de megafonia, ens va demanar als assistents, que a través de les xarxes, recomenessim a tots els coneguts anar al Teatre Victoria a disfrutar del "Cop de Rock", aixís ho estic fent a través d´aquest article, i no només per seguir les instruccions del Sr. Bozzo, que tot sigui dit quan parla de teatre, mereix ser escoltat, sinó per el simple fet, de que gaudiran d´un gran espectacle de teatre musical, i a mes a mes en català.
Companyies, productors,realitzadors, directors, interprets en general, en nom de tots els bon aficionats al teatre, una vegada mes, moltes gràcies.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
viernes, 30 de diciembre de 2011
martes, 20 de diciembre de 2011
SANITAT GRATUITA?
En primer lloc, cal esmentar que de sanitat gratuita no n´hi ha cap, una, la pública, la paguem en el moment de fer la declaració de renda a través dels nostres impostos, i l´altre, la privada, es retribuida en el precís moment en el que es atés a través del Banc o Caixa on tenim el compte o la llibreta, el rebut que ens arriba trimestralment.
El que cal es que l´una i l´altre, donguin una bona resposta al ciutadá que requereix dels seus serveis, garantint l ´eficiència i professionalitat del seu personal sanitari i posant en coneixement del usuari, d´una manera clara i diàfana, quins son els serveis que garanteix i els que no pot oferir, de manera que el contractant en el moment de l´afiliació conegui quins son els seus drets, pogui comparar els serveis amb els de altres entitats i a partir d´aquí decidir l´entitat privada que li convé o com passa en molts casos, oblidar-se de la sanitat privada i refiar-se de la pública.
Quan jo vaig neixer i d´això ja fa seixanta vuit anys, el meu para en cel sigui, va fer tres coses, inscriurem en el Registre Civil, fer-me soci del Barça, i donar-me d´alta a la mateixa entitat sanitaria on ell mateix sempre habia estat afiliat.
Ja era casat amb tres fills i proper a complir els cinquanta, quan trtovant-me en els meus tallers de Sabadell, vareig patir un inesperat atac de ronyó, devant l´urgència vareig demanar als meus companys de treball, que em portessin a la clínica que a Sabadell te la mutua on jo estaba afiliat, era la ptimerra vegada en tota la meva vida que requeria dels seus serveis.
Després d´una primera visita, i de fer-me una radiografia, em varen assebentar de que efectivament, havien detectat la presència d´un calcul renal de considerable tamany, tan considerable, que no era pas previsible que el pogués evacuar per mi mateix, era un calcul que neçessitava ser trencat per ones de xoc, i aquest era un tractament que l´entitat en questió no me´l podia oferir, a l´efecte i mot atentament em varen aconsellar que requerís els serveis del Institut Català de la Salut on si, disposaven dels mitjans adequats per poder atendrem.
Vareig fer cas de la recomenació, ambulatori, especialista, i abans d´un mes el meu calculo renal ja havia passat a millor vida, arribat a aquest punt i tot i agraint els serveis prestats en el curs dels meus ja c asi cinquanta anys d´afiliació, em vaig donar de baixa com a soci de l´entitat, avui en dia i per el moment,perqué ja veurem com acabará tot aquest procés que estem vivint, soc d´aquells ciutadans que es refia de la Sanitat Pública.
El que cal comprendre es que el Institut Català de la Salut, es un monstre d´enormes dimensions tan enormes,que dificilment es velluga al primer crit, has de montar-te sobre el seu llom i aixís esperar que et doni dia i hora de visita, las que ell et pogui donar, no las que a tu et convinguin, i per segons quins tractaments acostumar-te a guardar el degut torn, que mes tard o mes aviat sempre arriba.
Els profesionals en actiu, amb una agenda molt complicada, comprenc perfectament que s´adressin a una entitat privada, on els visitaran el dia i l´hora que a ells els convingui, però les persones que per la nostre edat ja no tenim gaires compromisos ni obligacions, ens podem permetre no tenir pressa per res, i paciència per tot.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
El que cal es que l´una i l´altre, donguin una bona resposta al ciutadá que requereix dels seus serveis, garantint l ´eficiència i professionalitat del seu personal sanitari i posant en coneixement del usuari, d´una manera clara i diàfana, quins son els serveis que garanteix i els que no pot oferir, de manera que el contractant en el moment de l´afiliació conegui quins son els seus drets, pogui comparar els serveis amb els de altres entitats i a partir d´aquí decidir l´entitat privada que li convé o com passa en molts casos, oblidar-se de la sanitat privada i refiar-se de la pública.
Quan jo vaig neixer i d´això ja fa seixanta vuit anys, el meu para en cel sigui, va fer tres coses, inscriurem en el Registre Civil, fer-me soci del Barça, i donar-me d´alta a la mateixa entitat sanitaria on ell mateix sempre habia estat afiliat.
Ja era casat amb tres fills i proper a complir els cinquanta, quan trtovant-me en els meus tallers de Sabadell, vareig patir un inesperat atac de ronyó, devant l´urgència vareig demanar als meus companys de treball, que em portessin a la clínica que a Sabadell te la mutua on jo estaba afiliat, era la ptimerra vegada en tota la meva vida que requeria dels seus serveis.
Després d´una primera visita, i de fer-me una radiografia, em varen assebentar de que efectivament, havien detectat la presència d´un calcul renal de considerable tamany, tan considerable, que no era pas previsible que el pogués evacuar per mi mateix, era un calcul que neçessitava ser trencat per ones de xoc, i aquest era un tractament que l´entitat en questió no me´l podia oferir, a l´efecte i mot atentament em varen aconsellar que requerís els serveis del Institut Català de la Salut on si, disposaven dels mitjans adequats per poder atendrem.
Vareig fer cas de la recomenació, ambulatori, especialista, i abans d´un mes el meu calculo renal ja havia passat a millor vida, arribat a aquest punt i tot i agraint els serveis prestats en el curs dels meus ja c asi cinquanta anys d´afiliació, em vaig donar de baixa com a soci de l´entitat, avui en dia i per el moment,perqué ja veurem com acabará tot aquest procés que estem vivint, soc d´aquells ciutadans que es refia de la Sanitat Pública.
El que cal comprendre es que el Institut Català de la Salut, es un monstre d´enormes dimensions tan enormes,que dificilment es velluga al primer crit, has de montar-te sobre el seu llom i aixís esperar que et doni dia i hora de visita, las que ell et pogui donar, no las que a tu et convinguin, i per segons quins tractaments acostumar-te a guardar el degut torn, que mes tard o mes aviat sempre arriba.
Els profesionals en actiu, amb una agenda molt complicada, comprenc perfectament que s´adressin a una entitat privada, on els visitaran el dia i l´hora que a ells els convingui, però les persones que per la nostre edat ja no tenim gaires compromisos ni obligacions, ens podem permetre no tenir pressa per res, i paciència per tot.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
lunes, 12 de diciembre de 2011
PRODUCTIVIDAD Y SALARIOS
De todos los datos económicos que nos llegan a diario, todos sin lugar a dudas preocupantes, hay uno, que dejando aparte la trascen`déncia económica que sin duda tiene, a todos los que hemos lloecado una vida de trabajo, llega incluso a ofendernos, me refiero al hecho de que España ocupe de entre todos los paises de la Unión Europea, uno de los últimos lugares en cuanto a índices de productividad.
España, en unas comunidades mas que en otras, pero en muchas de ellas, siempre ha tenido tradición de buenas Empresas, buenos tecnicos y buenos operarios, no somos un país al cual el mundo del trabajo y de la Empresa le haya llegado con la aparición de la moneda única, el dato que aparte de preocupante debe ser cierto, es esto si, un buen indicador de que en nuestro sistema laboral hay algo que chirria.
Estoy seguro que ante la necesidad y no solo por las presiones de Europa, pronto sabremos tomar medidas que den solución al problema, medidas que en cuanto se tomen, pondran de inmedato a España por lo que se refiere a los indices de productividad en el lugar que le corresponbde.
Lo anterior va en relación con el hecho de que en las conversaciones que se mantienen paea establecer un n uevo sistema de negociación colectiva, hay sectores que apuntan a la necesidad de condicionar los salarios con el aumento de la productividad, insisto en el hecho de que los indices de productividad si se toman las medidas adecuadas, mejorarán sin necesidad de vincularlos con los salarios que deberian mantener en mi opinión su poder adquisitivo.
La negociación colectiva llega a España en el año 1.958 con el primer objetivo de acordar y regular unas tablas de salarios que sean pauta y norma a seguir para ñas Empresas, especialmente las pequeñas, posteriormente la negociación colectiva ha ido regulando otros aspectos de las relaciones laborales, que logicamente con el paso de los años conviene ir actualizando, pero y tambien según mi opinión convendria ser muy cautos en el partado concerniente a los salarios.
He leido opiniones de especialistas, que aconsejan desvincular de la negociación colectiva, a las Empresas pequeñas, que no olvidemos representan el 87% de todo el conjunto de Empresas españolas, al respecto, y volvien do atrás hasta los años setenta, recordaré que en aquella época, los convenios se firmavan con acuerdos salariales, muy por debajo de lo que en realidad las Empresas pagaban a sus empleados, a través de pluses por atividad, incentivos o simplemente pluses voluntarios, llegaba un momento en el que el Empresario, no sabia que salario procedia pagar, habia Empresas del entorno qye pagaban por encima del promedio general y otras que pagaban muy por debajo, originan todo ello un desconcierto general a la hora de determinar los salarios a pagar.
En aquella época y por iniciativa del que esto escribe, el Gremio metlúrgico de Sabadel, requeria a sus Empresas asociadas, que de manera anónima cumplimentasen un documento facilitado al efecto, que reflejase los salarios reales que las Empresas realmente tenian establecidos, este estudio permitia al Centro metalúrgico determinar los salarios promedios que eran aconsejados a todas las Empresas.
Con lo anterior quiero trasladar la opinión, de que por lo que respecta a las Empresas pequeñas, estas, para el buen desarrollo de su actividad, necesitan una pauta o si quyieren una norma, que les ayude a tomar decisiones, en todos los ámbitos, pero especialmente en el salarial.
En el momento presente, en el que se preveen profundos cambios en toda la normativa laboral, conviene medir con mucho tiento los pasos que se dan a fin de que no interfieran en el conjunto de medidas a tomar.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
España, en unas comunidades mas que en otras, pero en muchas de ellas, siempre ha tenido tradición de buenas Empresas, buenos tecnicos y buenos operarios, no somos un país al cual el mundo del trabajo y de la Empresa le haya llegado con la aparición de la moneda única, el dato que aparte de preocupante debe ser cierto, es esto si, un buen indicador de que en nuestro sistema laboral hay algo que chirria.
Estoy seguro que ante la necesidad y no solo por las presiones de Europa, pronto sabremos tomar medidas que den solución al problema, medidas que en cuanto se tomen, pondran de inmedato a España por lo que se refiere a los indices de productividad en el lugar que le corresponbde.
Lo anterior va en relación con el hecho de que en las conversaciones que se mantienen paea establecer un n uevo sistema de negociación colectiva, hay sectores que apuntan a la necesidad de condicionar los salarios con el aumento de la productividad, insisto en el hecho de que los indices de productividad si se toman las medidas adecuadas, mejorarán sin necesidad de vincularlos con los salarios que deberian mantener en mi opinión su poder adquisitivo.
La negociación colectiva llega a España en el año 1.958 con el primer objetivo de acordar y regular unas tablas de salarios que sean pauta y norma a seguir para ñas Empresas, especialmente las pequeñas, posteriormente la negociación colectiva ha ido regulando otros aspectos de las relaciones laborales, que logicamente con el paso de los años conviene ir actualizando, pero y tambien según mi opinión convendria ser muy cautos en el partado concerniente a los salarios.
He leido opiniones de especialistas, que aconsejan desvincular de la negociación colectiva, a las Empresas pequeñas, que no olvidemos representan el 87% de todo el conjunto de Empresas españolas, al respecto, y volvien do atrás hasta los años setenta, recordaré que en aquella época, los convenios se firmavan con acuerdos salariales, muy por debajo de lo que en realidad las Empresas pagaban a sus empleados, a través de pluses por atividad, incentivos o simplemente pluses voluntarios, llegaba un momento en el que el Empresario, no sabia que salario procedia pagar, habia Empresas del entorno qye pagaban por encima del promedio general y otras que pagaban muy por debajo, originan todo ello un desconcierto general a la hora de determinar los salarios a pagar.
En aquella época y por iniciativa del que esto escribe, el Gremio metlúrgico de Sabadel, requeria a sus Empresas asociadas, que de manera anónima cumplimentasen un documento facilitado al efecto, que reflejase los salarios reales que las Empresas realmente tenian establecidos, este estudio permitia al Centro metalúrgico determinar los salarios promedios que eran aconsejados a todas las Empresas.
Con lo anterior quiero trasladar la opinión, de que por lo que respecta a las Empresas pequeñas, estas, para el buen desarrollo de su actividad, necesitan una pauta o si quyieren una norma, que les ayude a tomar decisiones, en todos los ámbitos, pero especialmente en el salarial.
En el momento presente, en el que se preveen profundos cambios en toda la normativa laboral, conviene medir con mucho tiento los pasos que se dan a fin de que no interfieran en el conjunto de medidas a tomar.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)