COHERENCIA

No fa gaires dies, mel professor Munt, en un dels articles que habitualment publica en el suplement domical de La Vanguardia dedicat a l´Economía, parlava dels Mercats Financers, avui en dia com tots sabem força questionats, per les qualificacions de signe negatiu que otorguen a molts paisos en dificultats, entre ells el nostre, i donant aixís l´impresió de que fan encara mes dificil, la tan esperada recuperació econòmica del nostre sistema.

Deia el professor, que les esmentades qualificacions, obviament no son arbitràries, que depenen no només de la situació d´un país determinat, sinó de la coherencia en les poítiques econòmiques emprades en cada cas i de la claretat i seriositat a l´hora de determinar uns objectius i els terminis fixats per assolir-los.

En altres paraules, agilitat per detectar i fer front als reptes, sobretot no dir una cosa avui i demà fer-ne un altre, perqué això pot donar una imatge de desconcert que no transmet als mercats garanties de que es poguin atendre els compromisos en el seu dia acceptats, per en definitiva poder reconduir la delicada situació en que ens trobem..

Parlant de coherència, fa uns pocs dies, em van cridar l´atenció unes manifestacions del Sr. Rosell, President de la patronal C.E.O.E., on deis entre altres coses, que la present llegislació laboral, te els seus origens en la època del franquisme, i fins i tot deia, en els temps de la República, i que per tant calia dur a terme una reforma en profunditat d´unes disposicions avui en dia fora de lloc.
No es la primera vegada que aquest que escriu, fa esment i aixís queda reflexat en molts articles del meu blog, que la present llegislació laboral, avui en dia ja no saps per on agafar-la, amb criteris propis d´un altre època, no se si del franquisme o de la Republica però que en el present moment no tenen cap raó de ser.
Vareig començar a treballar l´any 1.966, m´he passat quaranta cinc anys tencat dins d´una Empresa i sempre he vist el mateix,: els"conveniosw colectivos", els "treinta o cuarenta dias por año de antiguedad"las"Magistraturas del Trabajo"los "salarios de tramitación"las"conciliaciones laborales", i tots aquests aspectes tan simpatics de la encara vigent llegislació, avui en dia només apropiats per un guió de película del Sr. Berlanga amb blanc i negre.

Continuava el Sr. Rosell dient, qye una mesura aconsellable,per poder fer front a la present situació del mercat laboral, amb una tassa d´atur al voltant del 20%, seria rebaixar les indemnitzacions per acomiadament fins els dotze o vint dies per any d´antiguetat, amb un maxim de dotze mesades.

Si em permet la meva opinió Sr. Rosell i d´acord amb tot el que deiem al començament del article, no es pot recomenar una reforma laboral i seguidament tornar a parlar dels dotze, vint o trenta dies per anys d´antiguetat, en la meva manera de contemplar un nou ordenament laboral hauriem de trovar un altra manera de contemplar els drets dels treballadors, lo dels dies per any d´antiguetat tambe es propi d´un altre època on la vida de les Empresaes i dels treballadors era un altre.
I si empermet un petit afegit, penso que els sindicats tenen tota la raó del mon quan diuen que rebaixar l´import d´un acomiadament no es la manera de lluitar contra l´atur.

En una bona reforma laboral, dingú, ni obrers ni empresaris, han de veure menystinguts els seus drets, el que si cal fer, es canviar les formes i els procediments, i sobretot mostrar-se sempre coherents en la nostre linea d´actuació.

Josep Mª Carbonell i Vilaró