Per poc que pogui, sempre acostumo a seguir les tertulies televisives en català, que diariament ens son ofertes, una de bon matí i l´altre al capvespre, els assistens habituals son persones que fan de bon escoltar i fins i tot en ocasions, et fan arribar punts de vista novedosos, que son mereixedors de ser analitzats.
La pasada setmana, no recotrdo el dia, la tertulia vespertina del canal -8- vacomptar amb la presència del Sr. Joan Puigcercós, fins fa poc, maxim dirigent de l´Esquerra Republicana, que probablement com a consequència de les darreres devallades electorals, en el Congrés que va tenir lloc recentment, va ser substituit per el Sr. Oriol Jorquera, diputat al Brusel.les i alcalde Sant Vicens dels Horts.
En el curs de l´entrevista queli feia el Sr. Cuní, va resultar com deiem abans, francament novedós, escoltar al Sr. Puigcercós aseverar que en el moment present,parlar de separatisme resulta francament complicat i quepotser pr això hi ha molts nacionalistes que s´anomenen independentistes portats per el seu afany d´establir uns limits d´actuació aliens a la resta de l´Estat,però sense arribar a una separació que per raons, familiars, afectives i econòmiques es fa dificil defensar.
Suposo que el Sr. Puigcercós al fer aquesta afirmació, era conscient de les seves paraules, tot s`ha de dir en el ben entés que jo las hagi interpretat correctament, també ignoro llogicament si el su punt de vista es compartit per la nova direcció del seu Partit, de la mateixa manera que no se si aquest plantejament, pot ser ben acceptatper tot el conjunt de la gent de l´Esquerra. El que si es segur es que aquest posicionament algú el tenia que pendre, i potser ell es una deles persones mes adients a l´hora de posar-lo a la consideració de totel nacionalisme catalá.
En moltes ocasions i a través del meu blog, he fet arribar la meva lluita personal, per ubicar-me desde la meva condició de nacionalista catalá, dins d´un colectiu de gent propera a mi, que te consciència de que amb Espanya existeixen uns lligams, que fan molt dificil poder exclamar aquell "Adeu Espanya".
Gracis Puigcercós, en nom meu i en el de molts nacionalistes per haber-nos ajudat a definir-nos i ubicar-nos, com el qu sempre hem estat -independentistes catalans-.
A partir d´aquí, potser ara el que cal, es posar la Catalunya independent i la Catalunya Autònoma, una al costat de l´altre, i analitzar els seus punts de coincidència per poder donar d´una vegada viabilitat al presnt Estat de les Autonomies. Potser el que cal per el moment, es parlar-ne, sense deixar de treballar i consolidar aixís, tots els avenços assolits en aquests darrers anys.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario