¿CAL VACUNAR-SE

No soc massa aficionat a fer-me mirar per cap metge, tambe cal dir, que no em fa ni mica de por, anar-hi, si ho crec neçessari, comprenc que fins i tot es aconsellable una revisió anyal, uns per vigilar el colesterol, els senyors sobretot la pròstata, i les senyores son requerides per fer-se una mamografía.

Dit lo anterior, lo que no habia tingut mai costum de fer, es vacunar-me contra la grip, deixant apart les campanyes oficials que recomanen fer-ho, a casa, la familia no em deixava viure, hi ha gent als que els resulta molt facil, recomenar als altres que vagin al metge, al final i no per atendre les recomenacions oficials, sinó per fer callar a la gent del meu voltant, vareig decidir anar al ambulatori del meu barri, el lloc on sempre acudeixo quan tinc que resoldre algún tema de salut, un cop alla, tot varen ser facilitats, no calia demanar hora de visita, qualsevol dia podia ser atés desde les dotze del migdia fins a les quatre de la tarde.

Era un dijous el dia q1ue vaig decidir vacunar-me, el dijous es el dia que no haig d´anar a buscar als nets al col.legi, com acostmo a fer cada dia, en el meu camí fins a la parada de l´autobús vareig comprar el diari, en el transcurs del viatge, un viatge molt curt tot s´ha de dir, vareig tenir temps de follejar-lo una mica per sobre, amb la mala sort de trobar un recull imformatiu de la Conselleria de Sanitat, on s´informava de que per atendre la campanya de vacunació contra la grip, s´havien pressupuestat 35 mil.lions d´Euros.

Al arribar al ambulatori, no sabia massa be el que fer, quan pensaba en els 35 mil.lions d´Euros i a la vegada en els sous i pagues extres de metges i enfermeres que han estat retallats aixís com en tot el personal sanitari que s´ha vist acomiadat o afectat per reduccions de jornada, només per el fet de participar en aquesta importatnt despesa, que per altre banda no saps ben be fins a quin punt es inprescindible, em vaig veuire invait per un cert sentiment de culpabilitat.

L´infermera que em va atendre, sembla ser que es va adonar de quin era el meu estat d´anim, el veig nerviós em va dir, a v osté no el deuen punxar gaire, es veritat senyor? no, vaig contestar, punxades com aquesta d´avui, com a molt un parell de cops a l´any, però no es preocupi que sempre he sortit de la consulta caminant sense cap ajut, seguidament i tot parlant li vareig traslladar la raó de la meva inquietut.

No s´amoini per tot això senyor, voste ja te una edat que el que ha de fer es procurar per la seva salut, per cert ja s´ha vacunat contra la pneumonía? no, no he estat mai gaire propens a vacunar-me de res, doncs li donaré hora de visita per la propera setmana, aquesta es una vacuna que només es pren un cop i d´aquesta manera ja podrá fer front als propers hiverns amb tota la tranquilitat.

Quan vaig ser fora de l´ambulatori, el meu estat d´anim era força millor, vacunat per la grip i devant la perspectiva de ser vacunat contra la pneumonia, aquella noia es evident que tenia tota la raó del mon, hem de procurar per la nostre salut, sobretot els que ja tenim una certa edat, però que encara ens veiem una mica les orelles, ens hem de cuidar molt, perque aquesta crisi que ens angoixa a tots en el moment present, es una guerra que esta arribant a un punt molt dificil, i ja se sap el que passa a totes les guerres quan es posen dificils, no queda mes remei que cridar als reservistes, i aquests han d´estar a punt i en bones condicions per podar donar reforç alla on faci mes falta.

Sort n´hem tingut sempre dels reservistes.

Josep Mª Carbonell i Vilaró