FUTUR INCERT I A LA VEGADA ENGRESCADOR

Darrerament, persones que per la seva trajectòria política i profesional, mereixen ser sempre escoltades, mostren a trevés dels seus escrits o manifestacions, preocupació per el futur politic i economic de Catalunya, dins del actual marc de relacions que ha quedat establert amn l´Estat Espanyol un cop finiquitat el tramit estatuari.

No fa masses dies el propi President Pujol feia esment de que ell, persona que na habia estat mai partidària de recolsar mobiments independentistes, en el present moment, no sabia trobar arguments amb els que poder rebatre, el sentiment independentiste d´un sector cada vegada mes ampli de la cocietat catalana.

En el meu darrer article publicat, jo personalment feia esment del missatge del Sr. Lopez Burniol, recomenant als catalans que pensessin que fer amb Catalunya, que habia arribat aquell moment  on s´ha de donar el "do de pit" o del contrari fer "el gall"

La meva impressió es que en general no hi ha massa confiança, ni es pensa que arribará a bon port, el Pacte Fiscal que la Generalitat complint amb el programa electoral de C.I.U., pensa negociar en el curs de la propera llegislatura amb el Govern Central.

Hauriem de ser mes optimistes, el President Mas i el seu equip economic estic segur que sabran donar a la negociació una orientació que ens conduirá a uns objectius finals, justos i assumibles per el Govern de Madrid i que en consequència deixaran resolt de manera definitiva el finançament de la nostre comunitat.

Com passa en qualsevol projecte, es important fer-lo arribar amb claretat, saber traslladar perque demanem, el que demanem, la manera de demanar-ho, i quin seria finalment el resultat que compleix amb les nostres expectatives.
Hauriem de saber posar-nos a l´altre banda de la taula negociadora, per entendre fins on podem arribar, a fi de poder mostrar-nos seguirs amb nosaltres mateixos, en quan a la justicia i coherencia dels nostres plantejaments.

Recordo, que no fa masses anys, i disn de la meva activitat com a empresari, que en ocasions em trobava en la necessitat de tenir que acudir a un Banc o Caixa, per negociar un credit nou, o una ampliació de les condicions existents, o també qualsevol modalitat nova de finançament.
En aquests casos, la primera obligació que m´imposava jo mateix, era no soicitar mai millores, que jo sabia per la meva experiència, que dificilment serian acceptades, portar una negociació dins d´aquests termes, només condueix a originar tensions i a donar una imatge que en el futur no ens será de cap ajut.

Es esencial veuren´s sempre amb poder de la raó, sentir-nos segurs de la justicia del nostre requeriment, si aixís ho fem estic segur que el resultat sera satisfactori, i que com a resultat, Catalunya podrá començar una nova etapa plena d´ilusió, de confiança, i amb la auto-estima positivament renovada.

Josep Mª Carbonell i Vilaróç