QUELCOM ESTA PASSANT

Els que ja tenim una edat, en ocasions, i tinc que reconeixer, que sense masses motius per fer-ho, ens sentim amoinats per qualsevol cosa que pogui alterar el normal funcionament de les nostres vides.

En consequència, quan llegeixes que en tot l´Estat hi ha cinc mil.lions de persones cercant sense exit un lloc de treball, quan també llegeixes, que moltes families son desnonades per no atendre els seus lloguers o hipoteques, et sents amoinat, no només per tu mateix, sino tem,bé pels fills, els nets i tota la gent propera en general.

Si a mes a mes arriba un dia, en el que milers de persones invaeixen els carrers i les places de les ciutats, declarant-se indignats per la situació que estem vivint, situació que ells creuen injusta, que es només consequència del mal funcionament de les institucions, de l´avaricia dels financers, i de la poca profesionalitat dels politics, cada vegada ho veus tot mes negre.

Si continuació llògica de tot aquest procés, arriba un dia en el que la policia, en defensa de la normalitat en la vida ciutadana, es veu obligada a desallotjar places i carrers, en ocasions amb certa contundència, penses que efectivament "quelcom esta passant"

Si amb tot i això, arribem al punt, en el que els diputats, democraticament escollits per la ciutadania, son objecte de violència i menyspreu, per part de uns manifestants que tracten d´impedir el seu accés al Parlament, amb l´objectiu de dificultar la seva tasca parlamentària i tot seguit llegeixes comentaris recordant els fets de la setmana tràgica, i altres rememorant fets luctuosos viscuts en temps de la guerra civil, penses que no n´hi ha prou en arribar a la conclusió de que "quelcom esta passant", el que cal fer es entre tots crear les condicions per reconduir tot aquest desori.

Son molts els comentaristes especialitzats en temes economics, socials,politis, que fan arribar recomenacionsen quan a lo que ells pensen que s´hauria de fer, jo mateix ja he arribat a un punt en el que em cansa repetir-me, parlant de reformes laborals, financeres, etc.He decidit no tornar-ho a fer, no voldria pecar de reiteratiu, per altre banda en el mon de la política, hi tins molts coneguts i fins i tot algún amic, per res del mon la meva intenció es molestar a dingú i fer encara mes dificil la seva feina..

Dijous passat avui fa una setmana, vareig pensar que per alleugerir totes aquestes angoixes i malts de cap el millor remei seria passar un cap de setmana a la Costa Brava, feia anys que no tenia ocasió de fer-ho, Pals, Palafrugell, Palamós, el dimenge poc abans de venir de tornada, ens varem sentar a la terrassa del hotel, a sota, la bellesa i serenor de les platges de Palaggurgell, un parell d´hores gaudint d´aquest incomparable paissatge i la veritat es que em vaig trobar millor, fins i tot em vaig veure en cor d´obrir un moment el diari.Tot l´espectre politic coincidia en que els requeriments dels indignats, no es podien resoldre al carrer, es tenien que resoldre dins de les nostres Institucions. Vareig pensar, això mateix, vingas amics meus, i com deia molt be el Miquel Roca en el seu article d´aquest dimarts, "som-hi".

Josep Mª Carbonell i Vilaró