UN CAP DE SETMANA ATAPEIT

Sempre, i tots els dies de l´any, es la meva costum, comprar un diari barceloní, amb el que donada la qualitat dels seus continguts, ocupo un parell o tres d´hores cada dia.

Aquest passat cap de setmana, la meva condició d´avi, em va obligar a cuidar i a la vegada gaudir de la companya dels nets, ja que la meva filla i el seu marit es varen tenir que traslladar a un poble de comarques per assistir al casament d´uns amics.

Si a les meves obligacions d´avi , i afagim el fet de que tot el cap de setmana ha estat molt atapeit de fets importants sobretot esportius, el resultat es que no vareig disposar del temps que normalment necessito per poder atendre i assumir en profunditat els continguts del diari esmentat.

En consequència, arribat el diumenge i ja dins del capvespre, vareig posar sobre la taula, els diaris del divendres, dissabte i diumenge, amb l´intenció de llegir-los, tot i assumint que probablement aniria a dormir de matinada.

En el exemplar del divendres, el Sr. Sentis periodista emerit, ens feia arribar com tots els divendres, un interesant article, on feia esment de lo molt que trovaba a faltar, dins del marc politic actual de l´Estat, una força política de centre, lamentant que en el seu moment, la U.C.D. del Sr. Suarez no hagues tingut continuitat, jo afagiria si m´ho permet, que poc temps després, un altre temptativa similar del Sr. Suarez, el C.D.S. tampoc va cuallar, solapant-se en el seu moment, amb aquell projecte també de centre que en Miquel Roca, recolsat desde molts ambits i no només catalans, va tractar d´impulsar, i que tampoc va mereixer el suport de l´electorat.

Donada l´abscencia d´aquest partit de centre a ni vell d´Estat, ha estat sempre necesària la presencia de C.I.U. per desenvolupar en la seva condició de partit de centre català, aquest rol de partit frontisa, que en certs moment ha resultat ser tracendental i que tinc l´impresió, que molt aviat, fins i tot dins de l´actual llegislatura haurá de tornar a desenvolupar. Som molts Sr. Sentís, els que anyorem la pres ència d´aquest partit de centre, que un dia o altre segur que arribará.

Del exemplar del dissabte voldria fer referència al article del Sr. Lopez Burniol, persona que sempre fa de bon llegir i escoltar. El Sr. Lopez Burniol recorda a tots els catalans, que Catalunya será el que lls volguin que sigui, que ha arribat aquell critic moment on s´ha de donar "el do de pit" o de fer el "gall", avisa que pensem fredament si conve donar el pas a una independència que sempre ens ha costat de donar, que pensem que un Estat confederal presuposa relacions bilaterals, que altres també voldrien tenir i que ens conduiria un altre vegada al "cafe per a tothom".

El que es imporrtant tenir clar diu el Sr. Lopez Burniol es que la decisió dels catalans no pot ser una solució conjuntural, que te que tenir vocació de permanència, oferint un escenari estable per molts anys que faci posible els canvis estruturals necessaris.

El que potser passa en el moment que estrem vivint, es que son tants els problemes que la gent ha de superar i tantes les agunies que la població esta patint, que poques persones saben trovar el moment per pensar en canvis de model d´Estat, només que el President Mas i el seu equip de govern, pogués deixar definitivament resolt i de manera satisfactòria el Pacte Fiscal que haurem de negociar amb l´Estat, la majoria de ciutadans entre els que es compte aquest que escriu, pensaria que ja estem be tal com estem i que per molts anys.

Em quedava per llegir el diari del diumenge, v areiog arribar fins al article en el que el Sr. Juliana ens fa arribar el comentari de que a Madrid habia causat sensació la contundència de la policia catalana a l´hora de dur a terme l´operació de neteja i desallotjament dels indignats a la Plaça de Catalunya.

Desde Madrid sembla ser que l´opinió generalitzada es que el Conseller Felip Puig va voler enviar a tothom el missatge, de que Catalunya estaba governada per un partit d´ordre, i recordava el Sr. Juliana que l´any 1.936, el comisari d´ordre public de la Generalitat Republicana el Sr. Miquel Badia, persona sempre tendent a demostrar que "els tenia ben posats" va ser cosit a trets quan amb el seu germá baixaven en cotxe pel carrer Montaner. Arribat a aquest punt del article vareig notar que em pujaba una agror d´estomac que no emdeixava llegir, no em sentia comode i donat que ja era molt tard, vareig decidir plegar el diari i anar a dormir.

Josep Mª Carbonell i Vilaró