PACTE FISCAL

Després de tot lo llegit per uns i escoltat per molts altres, en referència al recent congrés de Convergència, jo diria que ha quedat ben definit, quin es en el moment present l´objectiu prioritari, el Pacte Fiscal.

Al respecte de lo dit anteriorment, voldria una vegada mes, fer arribar un missatge que penso cal tenir-lo present, es pot ser independentista sense tenir que ser separatiste.

No fa massa temps, no se si era llegint un article o escoltant ina de les xerrades quie diariament la periodista Pilar Rahola te, amb el també periodista Josep Cuní, la Pilar recordaba una conversa que en la seva època de diputada a Madrid habia tingut amb el politic basc Sr. Anasagasti, enla que parlant d´aquets temes,el politic basc li habia dit, nosaltres els vascos ja fa temps que ho som d´independents, aquest objectiu ja l´hem superat.

Efectivament, un poble, una familia o una persona, es poden sentir independents, quan poden disposar lliurament de la seva riquesa propia, sense tenir que demanar res a dingú, ni tenir tampoc que mantenir a dingú, es per això que el Sr. Anasagasti ja se sent independent.

Tampoc fa massa temps, ja vareig comentar,la conversa mantinguda per el Sr. Puigcercós també amb el Sr. Cuní, en la que suposo que sense pretensió de fer-ho, ens feia arribar la seva lliçó magistral, deia que es podia ser independentista sense ser separatista.

Si estem tots convençuts de quie el nostre objectiu es deisar d´una vegada satisfactoriament resolta la nostre financiació autonòmica,una financiació que ens permeti recaptar i distribuir els nostres impostos, com per altre banda ja fan altres comunitas espanyoles, hem de centrar-nos en aquest objectiu, que un cop assolit penso deixarà definitivament cumplimentats, els nostres requeriments en materia econòmica i podrem concentrar els nostres esforços, en governar el dia a dia, conduint endevant i amb ma ferme el nostre veixell, aquest veixell en el que com deia el President Mas hi han de tenir cabuda tots els catalans, independentement de quins siguin els seus origens, la seva ideologia, i la seva posició social dins de la nostre societat.

El nacionalisme català per altre banda ha de comprendre, que no es operatiu ni factible, esmerzar les nostres forçes, negociant a Madrid el Pacte Fiscal, mentres desde Catalunya es segueixen escoltant veus demanant un Estat propi dins de l´Unió Europea, si es segueix donant aquest fet, les nostres negociacions amb el Govern central seran dificilment factibles.

Perque aquesta vegada no procurem entre tots fer les coses de manera coherent, espero que al final ho aconseguirem,perque Catalunya mereix que sigui aixís.

Vareig trobar lamentables les manifestacions del Lekandari basc, questionant la conveniència de que Catalunya tingués un sistema de financiació similaral del País Basc,perque segons ell posaria en perill l´equilibri economic de tot l´Estat, val mes oblidar-ho i no parlar-ne mes, ja que seria molt trist que tot aquest procés ens portés a un enfrentement entre pobles germans com el basc i el català, que sempre han tingut objectius i sentiments comuns i lligams entranyables.

Comprenc i accepto el punt de vista del Sr. De Guindos, quan diu que en aquest moment lo important es crear ocupació i sortir de la crisi, que mentrestant no es por parlar de Pacte Fiscal, però tamb´çe ha de comprendre, que aquest pacte Fiscal no serà cosa dún parell de mesos, que serà una negociació llarga i complexa, que dins d´una reforma en profunditat de tot l´Estat de les Autonomies ens pogui portar d´aquí a un parell d´anys quan s´hagi de renovar el actual finançament ha poder prendre decisions al respecte, es per això que desde el moment present, el que cal i esperem els catalans, es veure per part del Govern Central, voluntat política per endegar unes negociacions que dingú espera quedin resoltes en cosa d´un parell de mesos, no vindrà d´un any ni de dos anys, el qu si cal, repeteixo, es donar mostres de voluntad política per fer-ho.

Josep Mª Carbonell i Vilaró