PRIORITATS

Un cop aprobat en el Parlament de Madrid el nou projecte de reforma laboral, ara que ja han transcorregut uns dies i ja amb el cap mes fret, penso que es el moment de fer una mica de resum, i de narcar-nos a partir d´aquest moment, quins son els objectius prioritaris en els que hem de pensar, tant els politics, com els periodistes, els tertulians i tota la gent que d´una manera o altre, se sent compromesa, en els esdeveniments del nostre mon politic i social.

Tot el nostre ordenament laboral, insisteixo i acabo dient, lo ja esmentat en anterior ocasió, es un "pastel





















Un cop aprobat al Parlament de Madrid, el nou projecte de reforma laboral, ara que ja han transcorregut uns dies i amb el cap mes fret, penso que es el moment de fer una mica de resum i de marcar-nos els objectius proritaris, en els que a partir d´aquest moment, hem de pensar, tant els politics, com els periodistes, tertulians i tota la gent que d´una manera o altre, se sent compromesa amb els esdeveniments que ofereix, el nostre mon politic i social.

Tot el nostre ordenament laboral, insisteixo i acabo dient lo ja esmentat en anterior ocasió, es un "pastel", que fa mes de trenta anys que el tenim sobre la taula del menjador, i de quan en quan al veure que agafa mal color i fins i tot fa una mica d´olor, i posem una ma de mantega, un  altre de xocolata, i aixñis d´aquesta manera presenta un millor aspecte, per compte perqué segueix sent el mateix pastel, això si, cada vegada mes gros i quan el tastem també cada vegada fa de mes mal pair.

En el curs de la present semana, un soci del bufet d´en Miquel Roca, deia que l´Estatut dels Treballadors, avui en dia es ja un vestit molt vell, apedaçat en excés, em sembla recordar que parlaba de cinquanta vuit pedaçades, que cada vegada es fan mes dificil d´aplicar, i acababa dient, que potser si que ja ha arribat el moment de fer-nos un vestit nou, els dos exemples esmentats ens porten al meix final, agafar l´escombra i començar altre vegada desde zero.

Dit això prometoi que ja no en parlaré mes, tenim una força política, que per la voluntad de tot el poble espanyol, ha guanyat les eleccions de manera abrumadora, en consequència sembla ser que compte amb la confiança de tots els electors, i a partir d´aquí, el que es obligat fer, es donar a aquesta força política, confiança i temps sufucients perque poguin treballar, sense posar entrebancs, que fora del joc parlamentari, dificultin la seva tasca.

Un cop resolt be o malament el tema laboral, jo diria que els catalans, no hauriem de tenir res mes al cap que el futur pacte fiscal, ja que la present situació financerament parlant, es insostenible.

Al respècte i desde fora de Catalunya, ja es començen a escoltar opinions, que fan preveure les dificulktats que haurem de superar, he llegit en el diari que tinc el mal vici de comprar cada dia, que el Ministre Montoro ja ha dit que les xifres del deficit fiscal que ell contemple no son les de la Generalitat Catalana, i recorda alló tant escoltat desde molt enrere, en quan a que els impostos, els pagan els citadans però reverteixen en els territoris, no se ben be el que vol dir, però ho suposo, i es per això que tothom ha de tenir ben clar, que a Catalunya avui en dia, i vivim set mil.lions de catalans, tots catalans, uns parlant català, altres parlant castellà, alguns d´ells molt vinculats amb el fet Espanya, altres simplement vinculats, i cada vegada mes gent a la que cal fer entendre que Espanya ens vol al seu costat.

També he llegit al expresident d´Extremadura dir, que cada comunitat ha de pagar els impostos d´acord amb lo que realment es disposa, i el Estat revertir-los també d´acord amb les necessitats de cada Comunitat.

Es de manera facil, poder comprobar lo que es disposa, però en quan a les necessitats, ja es mes facil estirar-les o arronçar-les, segons la conveniència del que n omés mira per els seus interessos, ja que he parlat d´Extremadura, voldria recordar unes paraules que li vareig llegir al President Rodriguez Ibarra, quan ja no era President, en les que deia, que en els ultims trenta anys, s´habia produit una transferència de capitals, desde Catalunya cap a altres comunitats, a fi i efecte d´equilibrar el nivell de benestar de els uns i els altrtes, pñerò potser ara ja habia arribat el moment d´iniciar un procés a l´inversa, a fi i efecte de que Catalunya, recuperés les forçes necesàries. per seguir sent el motor economic que sempre habia estat.

Es evident que les converses per assolir el Pacte Fiscal serán dificils i que requerirán per part d´uns i altres, molta voluntad política per fer arribar el projecte a bon port.

En el calcul de les balances fiscals, es poden produir variacions, segons qui faci l´estudi i segons el metode emprat i els criteris de les parts negociadores, però el que es indamisible, es que desde Catalunya mateix, hi hagi una formació política força representativa, que questioni el deficit fiscal que la Generalitat estableix en uns setze mil mil.lions d´Euros, potant-los segons ells a una xifra de setcents mil.lions, això francament dona de pensar, que no es tracta d´una diferència de criteris, sino molt al contrari, de posar pals a les rodes, a un projecte que tots els catalans necessitem dur a terme com el pa que mengem, per favor deixem-nos de partidismes, d´electoralismes, i per lo que fa respecte al Pacte Fiscal, desde Catalunya pensem en el país i en la sva gent.

Josep Mª Carbonell i Vilaró








2