RECONS DE BARCELONA

   Quan arriba la Setmana Santa, la millor manera de descansar es quedar-se a casa, a Barcelona, sense obligacions profesionals ni familiars de cap tipus, i això es el que varem decidir fer la meva senyora i jo aquest any. Tampoc es tracta de tencar-se a casa, sense sortir de la nostre ciutat, sempre troves coses per veure, moltes d´elles que fins i tot sembla mentira que encara no hagis pogut trovar un moment per poder-les disfrutar.

Era el passat dissabte quan al voltant del migdia, pujavem al metro que ens va portar sense ni tenir que sortir al carrer, al centre comercial Les Arenes de la plaça Espanya, tot i que ja fa temps que va ser inaugurat, encara no habiem tingut ocasió de visitar-lo i francament varem quedar impresionats, es de agrair que en els temps que vivim aparegui iniciativa p`rivada que endagui projectes d´aquesta magnitud i sobretot ben fets, emprant una arquitectura moderna i agrradable a la vista i un cop hi ets presentant una molt bona oferta comercial, les millors i mes anomenades firmes tenen presencia en aquest recinte.

Després de visitar tota l´instal.lació i ja sent hora de fer-ho, varem escollir un bon restaurant ja que també se t´ofereix una molt bona oferta gastronòmica, amb moltes especialitats de cuina i de diferents paisos.Desde la cúpula on es troven la majoria de restaurants, es por disfrutar d´una marevellosa panoràmica de tota la montanya de Montjuich, el Palau Nacional, les fonts del mestre Buigues, les columnes d´en Puig i Cadafalch, i tota l´avinguda de la Reina Maria Cristina fins a la plaça d´Espanya, varem deixar per el proper estiu, una visita de nit per poder gaudir del mateix paissatge, amb les llums de les fonts enceses i el Palau Nacional il.luminat, adivino que ha de resultar una visió, especialment atractiva..

Després de dinar varem entrar a unna de les sales de cinema, emsembla recordar que n´hi han dotze, oferint les darreres novetats, varem escollir una comedia alegre i desenfadada per poder riure una bona estona, perque per plorar i veure angunies, avui en dia no cal anar al cinema, només cal sortir al carrer. Per cert vull esmentar que dins de la darrera part de la película, l´acció dels protagonistes es desenvolupa a la ciutat de "Las Vegas", la pelkícula ens mostra uns xetensa panoràmica de les seves llargues avingudes aixís com dels edificis que les envolten, adornats al meu entendre per una exigerada il.luminació, tots els carrers amb una activitat frenètica i tot s´ha de dir dins d´una atmòsfera execisavemnt frivola, resumint no massa aconsellable per anar-ho a visitar amb els fills i els nets, ecidentment no es un Por Aventura ni un Euro Disney, es un altre cosa.

Francament el que vaig poder veure d´aquestes "Las Vegas" dels Estats Units, s´hem fa dificil traslladar-ho al Prat de Llobregat o a Viladecans, en els moments que estem vivint, tots sabem que hem de procurar subsistir de la millor maners que es pogui, son moltes les famílies que al devant de la crisi han hagut de tencar el seu negoci, o que s´han quedat al atur, i que arribant en aquest punt, no queda altre solució, que vendre propietats o qualsevol tipus d´altres bens per poder aixís subsistir, propietats i bens que en molts casos porten al darrere molta història i molts records,però la vida segueix, s´ha de ser optimista i pensar que pot arribar un dia proper, en el que es pogui recuperar, tot lo que en aquest moment donat s´hagi pogut perdre.

El que no es pot fer mai es vendre´s l´anima , perque els que se la venen, es poden trovar de pet dins de l´infern, i aquest lloc, l´infern es un lloc en el que, qui hi cau, per regla general, li costa molt de sortir-ne, per la majoria es molt dificil aconseguir-ho.

Jo sincerament, aconsellaria als nostres governants, als de Catalunya però també als de Madrid, que si be poden cedir o vendre proipietats ben situades, el que haurien de fer, de cap de les maneres, es vendre´s l´anima, perque repeteixo dins de l´infern es facil caure-hi, però molt dificil sortir-ne.

Josep Mª Carbonell i Vilaró