COMPTE AMB LES PATINADES

Després del gran exit dels jocs del 1.992, que varen representar per una banda, la gran transformació de Barcelona per tot lo que fa respecte al urbanisme, sortida al mar, infraestrutures,etc., però tambe el llançament de Barcelona com a ciutat referent a l´hora de parlar de turisme,comerç, moda, noves tecnologies, recerca biomèdica etc.

Aquesta inercia dels jocs, ens va conduir a impulsar aquell també gran projecte del Forum de les Cultures, que si be va contribuir a generar millores sobretot per lo que respecta al litoral barceloní, evidentment no va tenir l´impacte ni la repercusió dels jocs d´estiu del 1.992.

A partir d´aquí semblava que la falera per dur a terme grans projectes ja habia passat de llarg, i es que en la vida de una gran ciutat com Barcelona, n o tot ha de passar per grans projectes, hi han altres actuacions que poden millorar l´aspecte d´una ciutat i la calitat de vida dels seus ciutadans, al respecte jo posaria exemples no massa llunyans, i alguns fins i tot de recents, que han resultat exitosos per la nostre ciutat.

Recordo aquella campanya que l´Ajuntament va iniciar sota l´eslogan de "Barcelona posa´t guapa", jo diria que l´acollida que va tenir aquesta proposta per part de la ciutadania, va ser un exit que probablement va superar totes les expectatives, remodelar una façana, per els veins d´una finca, representa uns mesos d´incomoditats, i forçes calerons que no a tothom li venen be de gastar, però la questió es que l´iniciativa de l´Ajuntament va ser ben acceptada, en mica en mica es va anar realitzant la millora i avui en dia, només cal mirarla, Barcelona esta "molt guapa".

Els que per la nostre feina, molts anys enrere ens habiem passat moltes hores, trepitjant els carrers del Poble Nou, avui en dia, si algún cop hi passo, no exigero gens ni mica si dic que moltes vegades no acerto a recordar on soc. La posta en marxa del projecte Barcelona-22- em sembla que es diu, ha representat l´enderrocament o rehabilitació d´edificis i naus industrials d´antiga construcció, això ha propiciat l´arribada d´industria tecnologicament avançada i neta, que ha ocupat oficines comercials i edificacions de nou diseny.Tot plegat ha donat al antigament anomenat Manchester barceloní, un nou aspecte de modernitat, prosperitat, i bona qualitat ambiental.

Tot lo dit anteriorment no es res mes que un preambul, per considerar que no sempre cal engegar grans projectes, francament em começa a preocupar que el nostre Ajuntament, que actualment sembla ser, gaudeix d´un moment economic força estable, estigui sospesant la posibilitat d´organitzar uns jocs d´hivern, i per començar la festa, diuen, que properament volen convertir la Plaça de Catalunya en una gran pista de patinatge.

No som un poble massa aficionat als esports d´hivern, però comprenc que aquest projecte seria molt beneficiós, per les comarques i població resident a les zones muntanyenques, La Cerdanya, La Vall dÁran,el Ripollés etc., es eviden que Barcelona i posaria la seva marca, però seria un projecte per Catalunya en el seu conjunt i fins i tot per l´Estat Espanyol, en consequència si jo estés al devant d´aquest projecte, abans de gastar ni un Euro, primer parlaria amb la Generalitat i el Govern Central, només per coneixer, quina disposició sobretot econòmica, tindrien amb relació a aquest nou gran projecte.

Jo personalment, no he anat mai a esquiar, però quatre anys enrere vareig ser operat dels dos malucs, i en consequència també vaig passar uns quant mesos de recuperació amb l´ajut d´una crossa a cada braç, i fent-me molts tips de practicar l´eslalom per les voreres de Barcelona, sortejant com podia, els sots, les rajoles mal posades i tots els desnivells haguts i per haber, a mes de procurar mantenir l´equilibri, ja que les arrels de molts arbres, amb el pas dels anys, molts anys, han anat deformant la majoria de voreres.

Repeteixo que a Barcelona tots la troven "molt guapa", per tot i aixís encara li falta algún retoc i considerant el delicat moment economic que estem vivint, els grans projectes els hem de pagar entre tots, entre tots els que els pertoca fer-ho.

Josep Mª Carbonell i Vilaró