EL CALIU DE LA LLAR

La llei de la dependència en molt bona hora promulgada per el Govern del President Rodriguez Zapatero, es evident que ha hagut de superar un grapat d´entrebancs, mes que entrebancs, jo diria que han estat les dificultats habituals que sempre es presenten quan es posa en marxa un projecte d´aquestes dimensions.

Per altra banda s´han hagut de coordinar les actuacions de les dues Administracions, la central i l´autonòmica, aixís com també coordinar les aportacions i els recursos transferits per l´una i l´altre, en un moment economic, el present, en el que s´ha de filar molt prim a l´hora d´establir un ordre de prioritats que doni satisfacció i faci justicia amb tota la gent que es troba en la necessitat de ser ajudada.

A pesar de les dificulktats esmentades, la impresió es que els objectius d´aquesta llei segueixen el seu curs, i cada vegada mes famílies es mostren agraides per l´ajut que estan rebent.

Les famílies que tenen persones dependents, tenen l´opció d´ingresarles en una residència, cosa que en molts casos i segons quin sigui l´estat  del dependent resulta inevitable, o en altres casos, un familiar proper, accepta el papèr de "cuidador", per el que es retribuit amb un salari i es donat d´alta com afiuliat a la Seguretat Social.En consequència aquest "cuidador" es troba amb  un sou per petit que sigui, i amb un periode d´afiliació a la Seguretat Social, que en ocasions i segons quina sigui la situació de la seva vida laboral, pot re`resentar un bon ajut a l´hora de determinar la seva jubilació..

Es evident que la persona dependent, se sent mes feliç a casa, envoltat per la família, fills, nets i fins i tot besnets, aquesta feliçitat , aquest caliu que es troba a casa també proporciona estimuls per seguir vivint dins de l´ambient on sempre s´ha desenvolupat la seva vida. Per altre banda el "cuidador" també se sent gratificat en el seu compliment del deure de família i per el tractament que reb de l´Administració.

Parlant del caliu de la llar, si m´ho permeten, per un moment deixaré el tema de la gent gran i dependent, per parlar dels infants, anys enrere jo sempre habia defensat i fins i tot escrit, que en comnpte de construir tantes llars d´infants amb el que això suposa d´inversió en personal i en instal.lacions, seria aconsellable fer arribar un sou a les mares treballadores, els infants no es veurien apartats a temprana edat del caliu de la mare i aquesta es veuria afavorida per un ajut, que li permitria disposar del temps que cal, per poder fer arribar al seu fill totes les atencions que neçessita un nadó.

He de reconeixer que amb el transcorre dels anys el meu criteri ha anat experimentat canvis, i aquests canvis s´han produït amb l´arribada dels nets,. que ja son quatre, es quan m´he donat compte que els nets son mes sociables  que no ho havien estat els seus pares quan eren petits,  no es fan mai extranys ni es mostren timids quan els envolta gent desconeguda, sempre tenen una rialla i una paraula per tothom, al començament jo pensava, això es que la can alla avui en dia neixen mes espabilats, o també pensava, potser el que succeeix es que els pares d´avui els saben educar millor, però al final arribes a la conclusió de que aquesta diferencia de comportament es deu a que com avui en dia, el matrimoni es v euen en la neçessitat de treballar tots dos, quan els nens o nenes tenen un anyet ja els porten a la llar d´infants, un cop allá coneixen altres persones, es veuen obligats a comunicar-se amb mes gent, i aquesta es la raó per la que es tornen mes sociables.

El calñiu de la llar s´agraeix a qualsevol edat, però aixís com en el cas de la gent gran o dependent es prioritari, en canvi per lo que respecta als infants, tot i que sel´s ha d´educar dins d´una estimació i respecte per la familia, penso que es aconsellable que s´acostumin a aixecar el vol com mes aviat millor.

Josep Mª Carbonell i Vilaró