EL BENESTAR DE LA GENT GRAN

La veritat es que només quatre o cinc anys enrere, no m´havia parat mai a pensar que ja començava a ser, el que es diu, una persona d´edat avançada, de sobte vareig despertar a la realitat, em trobava al devant de la finestreta d´un teatre barceloní amb l´intenció de comprar unes entrades, al altre banda de la finestreta, una senyora de mitjana edat, em va mirar de dalt a baix ui mostrant un encomiable atreviment, em va preguntar, ¿vosté ja deu haber complert els seixanta cinc anys, es aixís senyor?.

Tot i que la pregunta no em va deixar massa satisfet, jo era un d´aquells optimistes que es pensen no aparentar l´edat que realment tenen, em vaig veure en el deure de tot i fent una mica de broma, afirmar que efectivament aquesta era la meva edat, la senyora va seguir dient, en aquest cas li podre aplicar un descompte del quaranta per cent sobre el preu de les entrades, agraint la deferència, vareig sortir del teatre amb el convenciment de que estaba començant una nova etapa de la vida, a la que se li tenia que treure el degut profit.

Poc temps després, de les oficines del Barça, em va arribar un comunicat, on em deien que donada la meva edat i la meva antiguetat con a soci, el carnet anyal passava a ser gratuit, avui en dia tant jo com la meva senyora, només paguem els abonaments, el carnet anyal, que per altre bandate un format i distintius diferents del habitual, per poder aixís presumir d´antiguetat, es totalment gratuit.

Podriem seguir parlant, en altres ocasions ja ho he fet, de les tarifes reduides i fins i tot gratuites del transport public, dels museus municipals, dels cinemes. Un aspecte lamentablement molt d´actualitat, es la gratuitat des medicaments, resumint, jo diria que el fet de passar a integrar-se dins del colectiu de la gent gran, no vull dir que sigui agradable, en alguns casos problemes de salut, en altres, pensions molt justetes, però per altre banda s´ha de reconeixer que les Administracions i la societat en general, posen de la seva part, el crear les condicions, perque aquesta, la que diuen tercera edat, tingui un transcorre força agradable.

El que si fa mal sota el meu punt de vista, son els agravis comparatius, no te massa importància jubilar-se als seixanta cinc o als seixanta set anys, son aquestes unes edats en les que la persona, enc ara está en bones condicions per poder treballar, el que sap greu, es veure com altres treballadors, es veuen afavorits per unes prejubilacions als poc mes de cinquanta anys i amb el sou gairebé integre, en un país poden haber ciutadans de primera categoria i altres de tercera.

En una situació d´atur per acomiadament, sempre m´he preguntat, perqué un home o una dona amb una edat superior als cinquanta anys, han de rebre el mateix tractament que un noi o una noia de vint i cinc anys, son a questes les de uns i altres problemàtiques totalment diferentes. sense donar-me´n compte, ja estic entrant en el tema laboral, val mes que ho deixem, perque aquest es un terreny en el que quan i entres no saps m ai quen en sortirás.

Bones vacances

Josep Mª Carbonell i Vilaró