MEREIXEDORS DE RESPECTE

Definitivament, el comite disciplinari de l´Unió Europea de Futbol ha decidit no aplicar cap sanció al jugador del Barça Sergi Busquets i passar d´aquesta manera per alt, les denùncies del Real Madrid, per manca de proves que fossin mes concluients que les en el seu dia presentades.

Era presumible que aquest seria el final d´aquest contenciós, avui en dia, si no es que es doni una evidència molt clara, dificilment cap organisme esportiu i fins i tot jo diria, que cap estament representatiu dins de la nostre societat, s´atreveix a perdre el respecte ni al Barça ni a cap dels profesionals que el representen.

Lo dit anteriorment es el resultat d´una feina ben feta, jo diria que molt ben feta, que l´ha transportat a un seguit d´exits esportius, per`a la vegada, snse donar en cap cas l´imatge de prepotència que en molts casos acompanya al guanyador.

El fet de saber guanyar amb humilitat, respectant i valorant la feina de tot l´entorn, contrincants, arbits i reste de prfesionals que tenen que veure amb el mon del futbol ha transportat al Barça fins a una encomiable situació que dificilment es dona, la de mereixer el respecte de tothom..

A lo llarg de la vida, hi ha dues etapes, en las que per lo general, les persones son espontaneament respectades, en primer lloc i en el curs de la nostre infantesa, ens sentim no només respectats, sino que fins i tot protegits per la nostre condició d´infants, tot el que fem i diem, es compren i s´accepta, en molts casos fa gracia, sempre tenim la raó i dificilment sen´s nega tot lo que demanem.

La segomna etapa ens arriba ja passats els seixanta, aquest es un moment en el notes la sensació de que ets mes escoltat, dificilment et esnts contrariat i per lo general s´accepten els teus punts de vista, perqué això si, sempre arriben recolzats per la experiència que a lo llarg de la vida has anat assolint.

Entre aquestes dues etapes, el respecte si arriba, ja depen de com et vagin les coses, i de quin sigui el teu comportament anvers la gent que t´envolta, si assoleixes una bona posició social, i et converteixes en una persona benestant amb un bon nivell de vida, el vent sempre acostuma a bufar a favor teu, et surten amics per tot arreu i fins i tot la familia se sent orgullosa de tenir-te al seu costat, tot el que fas resulta trscendent i consegueix resso dins dels ambients en els que t´acostumes a moure.
Tampoc et sents envejat, en tot cas, es tracta d´una e nveja sana, que arriba acompanyada per l´admiració que desperta el teu exit, notes que s´obren totes les portes i que ets ben acceptat arreu on vagis.

Tots els que es troben en aquesta situació que acabo de descriure, només hi ha un parany en el que no poden caure, si volen conservar el respecte que per part dels altres tenen assolit, no es pot menysprear mai a dingú, tampoc es poden ferir els sentiments de cap altre persona, ni transgredir els limits de la vida privada de l´altre gent que ens envoltas, ja que si un dia caus en aquest parany, ña societat segur que de una manera o altre et passará la corresponent factura.

En el moment present, al Barça dingú li passa cap factura, tot al contrari, tothom al respecte, a Catalunya, a Espanya i fins i tot al extranger. En consequència, a tots els catalans, que tan vinculats ens sentim amb els colors blau-grana, ens hauria de resultar fàcil i fins a cert punt obligat, acceptar i seguir com a nostra, la norma de conducta d´aquest Barça, que com sempre repetim " Es mes que un club de futbol".

Josep Mª Carbonell i Vilaró