SANITAT GRATUITA?

En primer lloc, cal esmentar que de sanitat gratuita no n´hi ha cap, una, la pública, la paguem en el moment de fer la declaració de renda a través dels nostres impostos, i l´altre, la privada, es retribuida en el precís moment en el que es atés a través del Banc o Caixa on tenim el compte o la llibreta, el rebut que ens arriba trimestralment.

El que cal es que l´una i l´altre, donguin una bona resposta al ciutadá que requereix dels seus serveis, garantint l ´eficiència i professionalitat del seu personal sanitari i posant en coneixement del usuari, d´una manera clara i diàfana, quins son els serveis que garanteix i els que no pot oferir, de manera que el contractant en el moment de l´afiliació conegui quins son els seus drets, pogui comparar els serveis amb els de altres entitats i a partir d´aquí decidir l´entitat privada que li convé o com passa en molts casos, oblidar-se de la sanitat privada i refiar-se de la pública.

Quan jo vaig neixer i d´això ja fa seixanta vuit anys, el meu para en cel sigui, va fer tres coses, inscriurem en el Registre Civil, fer-me soci del Barça, i donar-me d´alta a la mateixa entitat sanitaria on ell mateix sempre habia estat afiliat.

Ja era casat amb tres fills i proper a complir els cinquanta, quan trtovant-me en els meus tallers de Sabadell, vareig patir un inesperat atac de ronyó, devant l´urgència vareig demanar als meus companys de treball, que em portessin a la clínica que a Sabadell te la mutua on jo estaba afiliat, era la ptimerra vegada en tota la meva vida que requeria dels seus serveis.

Després d´una primera visita, i de fer-me una radiografia, em varen assebentar de que efectivament, havien detectat la presència d´un calcul renal de considerable tamany, tan considerable, que no era pas previsible que el pogués evacuar per mi mateix, era un calcul que neçessitava ser trencat per ones de xoc, i aquest era un tractament que l´entitat en questió no me´l podia oferir, a l´efecte i mot atentament em varen aconsellar que requerís els serveis del Institut Català de la Salut on si, disposaven dels mitjans adequats per poder atendrem.

Vareig fer cas de la recomenació, ambulatori, especialista, i abans d´un mes el meu calculo renal ja havia passat a millor vida, arribat a aquest punt i tot i agraint els serveis prestats en el curs dels meus ja c asi cinquanta anys d´afiliació, em vaig donar de baixa com a soci de l´entitat, avui en dia i per el moment,perqué ja veurem com acabará tot aquest procés que estem vivint, soc d´aquells ciutadans que es refia de la Sanitat Pública.

El que cal comprendre es que el Institut Català de la Salut, es un monstre d´enormes dimensions tan enormes,que dificilment es velluga al primer crit, has de montar-te sobre el seu llom i aixís esperar que et doni dia i hora de visita, las que ell et pogui donar, no las que a tu et convinguin, i per segons quins tractaments acostumar-te a guardar el degut torn, que mes tard o mes aviat sempre arriba.

Els profesionals en actiu, amb una agenda molt complicada, comprenc perfectament que s´adressin  a una entitat privada, on els visitaran el dia i l´hora que a ells els convingui, però les persones que per la nostre edat ja no tenim gaires compromisos ni obligacions, ens podem permetre no tenir pressa per res, i paciència per tot.

Josep Mª Carbonell i Vilaró