PERQUE NO FEM INVENTARI?

En el transcorre dels darrers trenta anys, han estat tants els reptes que a nivell de país, hem hagut de superar i tants els objectius assolits, que potser ara en aquest moment de crisi, son molts els que es questionen, l´encert o desancert de tot lo fet i fins i tot analitzen la possibilitat de variar els plantejaments existents, a fi i efecte de començar després d´aquest periode de reflexió una nova etapa.

En el meu cas, jo soc un fidel defensor de tot el que es va dur a terme, en el curs de la nostre transició política, per altre banda, sempre, en totes les meves coses, he estat molt conservador, no m´agrada canviar d´advocat ni de metge, ni de gestor, fins i tot en alguna ocasió he dit que no m´agrada canviar ni de parella,es una manera de ser,i en aquest cas que ens ocupa, si fem l´inventari del que hem assolit en el curs dels recents trenta anys de regim democratic, penso que poques coses hauriem de canviar, en tot cas el que si faria falta es millorar alguna actitud de la resta de l´Estat anvers Catalunya.

En portes d´unes eleccions generals, encara trovem forçes polítiques, que com a eix central de la seva campanya, demanen l´independència per Catalunya, njo que vaig viure amb tota la plenitud l´epoca anterior, avui en dia contemplo una Catalunya que ha recuperat les seves Institucions, una Catalunya que veu respectades les seves festes i tradicions mes populars, veig una Catalunya que viu un gran moment cultural, per mes que tractem de recordar, dificilment trovarem un moment, on el teatre català hagi viscut un moment com el present, una molt bonas oferta de teatre català, cada vegada mes tatres i mes ni haguessin, el tatre es un bon indicador del moment cultural d´un poble, grans autors literaris ens fan arribar la seva obra en català, fet que esclata el dia de Sant Jordi, on tot el poble, l´originari i l´inmigrat surt al carrer.

Tot el jovent que ha `passat per l´escola en el curs d´aquest trenta anys, parla perfectament el català, altre cosa es que després en la seva vida familiar i social l´emprin amb mes p menys mesura, però la realitat es que la política educativa d´inmersió linguística ha donat un bon fruit.

Disposem d´un canal de televisió autocton, qua assoleis els maxims d´ñ audiencia, perqué ofereix una molt bona oferta televisiva, els dor rotatius amb mes circulació a Catalunya, avui en dia ofereixen edicions diarias en català.

Amb una Catalunya independent, dificilment millorariem, tots aquests aspectes de la vida cultural,educativa i social que hem esmentat. En aquest moment de fer inventari, tots de manera generalitzada trovem un aspartat en el que encara esta tot per fer, parlem del finançament autonomic, Catalunya ha fet en el curs dels passats trenta anys, un gran esforç solidari, fins el punt que jo diria que s´ha estirat massa la corda, i ara ja hem arribat a un limit on es fa urgent a través del Pacte Fiscal que en la actualitat demanem, tornar a agafar aire i empenta per poder seguir tirant el país endevant.

Si l´esmentat Pacte Fiscal no prosperés i Catalunya es tornés a sentir maltractada com en el cas recent de l´Estatut, potser les veus dels independentistes ressonarien tan fort, que la gent que pensa com jo dificilment ens podriem permetre fer el desentés.

UN aspecte im`portant de la nostre transició política, va ser el canvi de model d´Estat, abandonant el centralisme anterior, per anar a raure al present Estat de les Autonomies, son moltes les veus que en el moment present de crisi, on arrosseguem, una deuta publica molt important, una de les mes elevades dins del mon occidental, senyalen i acusen a l´esmentat Estat de les Autonomíes, com a causa principal d´aquesta deuta publica que patim, penso que aquesta es una interpretació poc acurada de lo que realmen ha passat i dels motius que ens han portat a una situació d´endeutament, que fa que els mercats exteriorsens mirin cada vegada mes de reull.

Molts sabem, jo diria que casi be tothom, perque avui en dia llegint el diari i escoltant les tertulies de la televisió, ja tots ens sentim mig economistes, que la deuta, pot tenir tres origens diferents, les Administracions, les Empreses i les famílies.

Per lo que respecta a les Administracions, la deuta es poc trascendent, si la comparem amb la d´altres països del nostre entorn, França, Regne Unit, Alemania, Italia, E.U.A., tots aquest `països certament importants, presenten situacions de deuta molt `per sobre que l´espanyola, evidentment el gran volum de deuta no prové ni de les Autonomiers, n i dels Ajuntaments, ni de l´Administració central, prové de les families i de les Empreses.

Les famílies i les Empreses en el curs d´uns anys que ja no tornaran, es varen trobar amb excesives facilitats per part de les Entitats Financeres en el moment de demanar credits, que en molts casos excedien les seves possibilitats i fins i tot les seves necessitats, era un moment facil, tothom sap que no sempre es aixís i molts ho varen voler aprofitar.

Moltes çentitals Financeres potser varen ser poc rigoroses però per altre banda s´ha d´acceptar que el seu negoci es concedir com mes credits millor i cobrar els corresponents interesos.

Els grans resposables del desastre que estem vivint, son les autoritats monetàries,  Banc d´Espanya i els Mionistris d´Economia d´aquells moments, que no varen saber detectar i reconduir la gran tempesta que s´estava apropant.

Si tenim en compte tot lo dit, no penso que sigui recomenable voler fer canvis precipitats i poc encertats que no sempre ajuden, molt al contrari, no fan res mes que agraujá la siotuació.

Josep Mª Carbonell i Vilaró